Papers d'esports

De la mateixa manera que, de petits, ens van ensenyar que els deu manaments es reduïen a un, la política esportiva del govern espanyol es redueix a impedir, per damunt de totes les coses, que hi hagi mai una confrontació esportiva entre un equip que porti el nom d’Espanya i un altre que porti el nom de Catalunya. Un fet que ja va passar en el futbol sala fa uns mesos, però ells mateixos van arribar a la conclusió que l’equip que s’anomenava Espanya no tenia dret a fer-ho, i així es van quedar més tranquils.
El final del 2007 ens va portar tres elements que exemplifiquen perfectament l’obsessió que el Consell Superior de l’Esport (CSD) i la premsa espanyola tenen respecte a la representació internacional de l’esport espanyol. El primer i major seria el matx entre les seleccions del País Basc i Catalunya, però els dos en principi menors són encara més interessants.
El 28 de desembre, el diari Marca informava que «España reconoce el picth-and-putt». Al text hi havia dues joies. La primera, que el CSD havia determinat que el pitch-and-putt era una especialitat del golf. La segona, que la selecció catalana havia de perdre el seu reconeixement perquè la normativa vigent no accepta un enfrontament oficial entre Catalunya i Espanya.
Una de les feines del CSD és reconèixer esports i autoritzar la creació de les federacions espanyoles. Aquest cop no és que el CSD hagi reconegut un esport. Ha dit que una disciplina pertany a un esport. És com quan el Comitè Olímpic Internacional va decidir, els anys quaranta, que el salt amb perxa havia de continuar dintre de l’atletisme i va rebutjar una petició de la federació de gimnàstica que deia que era una disciplina seva. En els anys quaranta encara s’estava bastint l’edifici de l’esport internacional i el COI era un organisme esportiu. El CSD és un organisme polític que només té competències a l’Estat espanyol. Què volen, que el pitch-and-putt spanish sigui diferent, com Espanya en els anys seixanta?
El 30 de desembre, al mateix diari sortia la crònica del primer partit amistós de la selecció espanyola d’handbol que prepara l’europeu. El rival era Astúries. No era un partit oficial, és clar, però el tot s’enfrontava amb una part. Justament, allò que diuen que no pot passar, tot i que sempre usen Catalunya d’exemple.
Si aquell partit es podia jugar, quin dia quedem per començar a fer un calendari de partits amistosos entre les seleccions de Catalunya i d’Espanya? Deu ser que la selecció asturiana, o l’extremenya, o la murciana, no porten males intencions i la catalana sí. O sigui, com quan el PP accepta per a altres estatuts allò que nega per al de Catalunya. Pressuposen que, si en tenim l’oportunitat, en farem mal ús. I no van gaire errats.
(Article publicat a El 9 Esportiu l’11 de gener del 2008)