Públic
9 desembre 2000 per Jordi Camps
El públic del tennis té dues cares: la dels tornejos individuals i la de la copa Davis, on entren en joc els països, les banderes i els himnes. En el primer cas, s’aplaudeixen els punts bons igual que es fa al Liceu en els moments à lgids de les òperes. A la copa Davis, en canvi, el públic treu els seus instints més primitius i crida sempre, bé perquè el seu jugador fa un bon cop o bé perquè el rival falla el seu primer servei. I si algú no s’ho creu, que miri per TVE la final de la Davis. I això que, segons algun comentarista, el públic del Sant Jordi no es va acabar d’implicar en la final com feia falta. Potser és que no volien suar del tot els jerseis de marca.
(Article publicat a El Punt el 9 de desembre del 2000)