Jordan
16 gener 1999 per Jordi Camps
Michael Jordan s’ha retirat i en el seu comiat ha rebut tota mena d’elogis absolutament merescuts. Un ha estat la qualificació de millor esportista de tots els temps. Els sóna aquesta expressió? Sense anar més lluny en el temps, es va utilitzar quan es van retirar Carl Lewis i Miguel Indurain. No ho recordo, però m’imagino que també es va dir quan van plegar Eddy Merckx, Johan Cruyff, Pelé i Bjorn Borg. Tots van ser grans en les seves especialitats i les seves èpoques i és injust, molt injust, comparar-los. És allò de no barrejar les pomes i les peres, que deien a l’escola. Jordan ha estat el millor de la seva època, però ha tingut un suport medià tic que no van tenir Bill Russell, Wilt Chamberlain o Julius Erving; igual que va passar a Merckx, Cruyff, Pelé o Borg en comparació amb Indurain, Ronaldo o Pete Sampras. Fins on hauria arribat la imatge de Cruyff si hagués disposat només de la meitat del suport medià tic de Ronaldo? Hi ha esportistes predestinats al triomf, però és evident que la televisió i les firmes comercials ajuden molt i molt a fer-los encara més grans.
(Article publicat a El Punt el 16 de gener del 1999)