Papers d'esports

L’esport espanyol ha arribat a un nivell tal de mirar-se el melic i creure que tot són flors i violes que sembla que no es pot acceptar que un equip que defensa Espanya pugui participar en un campionat amb el paper prefixat de parent pobre. És el cas de la copa del món de rugbi que es disputa des de divendres i en què la selecció espanyola hi participa per primera vegada. El combinat espanyol va accedir a la competició més gran de rugbi que s’hagi disputat mai perquè es va ampliar el nombre de participants de 16 a 20. I com que en el rugbi internacional hi ha moltes més diferències que no pas en el futbol o en el bàsquet, les pallisses estan a l’ordre del dia. I és clar, Espanya pot fer-li nou gols a Àustria o San Marino en futbol, però no pot rebre més de 80 punts d’Escòcia en rugbi!I així estan les coses pels jugadors que defensen als camps d’Escòcia els mateixos sagrats colors que Hierro, Raúl, Guardiola i companyia. Si jo fos jugador de rugbi estaria molt emprenyat pel fet que es menyspreï com es fa el que han aconseguit. Que són gairebé el cul del món del rugbi? I què. Quan Espanya va aconseguir la classificació pel mundial, des d’algun diari es va suggerir que seria millor renunciar. Ara que Espanya ha perdut contra Uruguai (27-15) en el primer partit -i l’únic amb possibilitats de guanyar-, aquestes mateixes veus destrossen el rugbi espanyol perquè no està al nivell dels altres triomfants esports que obtenen medalles i fan sonar himnes. A la selecció espanyola no hi ha cap professional i Escòcia i Sud-àfrica els apallissaran quan s’hi enfrontin. És evident que el rugbi espanyol no té nivell, però és que com que no és olímpic no ha rebut els ajuts d’esports que sí serveixen per enaltir la pàtria. Aquest cas demostra que, a Espanya, a més de no saber perdre, n’hi ha alguns que ni tan sols volen perdre. S’estimen més no participar.Volen la solució? Que la federació espanyola renunciï al seu lloc a la federació internacional i deixi que la catalana -que en va ser membre fundador i posteriorment en va ser expulsada- l’ocupi. I la selecció catalana potser també aconseguiria la classificació per a la copa del món. I hi aniria. I el primer, el segon i el tercer cop l’apallissarien. Però hi seria. I n’aprendria. Que l’esport, encara, també és participar i disfrutar.
(Article publicat a El Punt el 5 d’octubre del 1999)