Papers d'esports

Que quedi clar d’entrada que el Barça hauria de ser un dels protagonistes de la final de la lliga de campions que es jugarà al Camp Nou el 26 de maig. No ser-hi és un fracàs i ben gran. Però com que el que no té remei no té remei, el fet que els dos equips que es jugaran el màxim títol continental siguin els dos que van eliminar el Barça, el Manchester United i el Bayern de Munic, és una satisfacció i la confirmació que el grup del Barça era el més fort i no aquell amb el Madrid i l’Inter, per exemple, dos equips que no van passar dels quarts de final. A més, ara que el futbol europeu està ple d’estrangers i de comunitaris, és curiós que els dos finalistes siguin dos equips que es basen en els jugadors del país, siguin o no del planter, que això ja és una altra cosa, i en què els estrangers no són precisament estrelles com s’entenén en el futbol espanyol. Que ningú s’ofengui, però que al Bayern hi hagi un ghanès i un iranià i al Manchester un jugador de Trinitat i Tobago no deixa de tenir la seva gràcia ara que sembla que els únics bons són els brasilers, els holandesos i els iugoslaus.
(Article publicat a El Punt el 24 d’abril del 1999)