Mitges veritats
24 juliol 1999 per Jordi Camps
Lance Armstrong guanyarà demà el Tour. Si no hi ha un daltabaix -caiguda, ocellot o hematòcrit descontrolat- és clar. El Tour 99 passarà a la història com el d’Amstrong, quan tothom temia que fos una segona entrega del del 1998, amb el dopatge, Manolo Saiz, Virenque i Jean Marie Leblanc de protagonistes. La majoria dels ciclistes s’han sentit perseguits per la premsa francesa que, diuen, només buscava escà ndols de dopatge. Potser sÃ, però també és clar que alguns equips i corredors hi han ajudat en mentir o dir mitges veritats. Com la pomada d’Armstrong. Què li costava al seu equip dir, el primer dia que es va començar a parlar del tema, el que va acabar dient al final: que era una pomada i que estava autoritzada? És com els corticoides de Manolo Beltrán en el pròleg. El Banesto va preferir fer-se el mà rtir i callar que el seu corredor es medicava sota autorització mèdica. No ho va dir fins que havia rendibilitzat prou els atacs de la canallesca premsa francesa. Hi ha premsa que només busca porqueria, allà , aquà i a tot arreu, però també hi ha qui en sap treure molt profit.
(Article publicat a El Punt el 24 de juliol del 1999)