Papers d'esports

Tothom sap quins són els colors del Barça, del Real Madrid o de l’Espanyol. Aquests colors són un dels elements identificadors dels aficionats dels diversos equips. Hi ha equips que comparteixen colors i això fa que, quan dos equips que tenen els mateixos colors s’enfronten, un dels dos els hagi de canviar. Per això hi ha hagut, des de sempre, els segons equipaments. Històricament, les segones samarretes s’usaven en ocasions comptades, únicament i exclusiva quan hi havia la coincidència de què parlava abans.
Tot ha canviat des que el futbol és la nineta dels ulls de la televisió, que, d’una manera o altra, acabava oferint tots els partits. Ara no és que els equips tinguin una segona samarreta, és que en tenen tres o quatre. Coses del màrqueting, de vendre samarretes. Si no es juga amb la segona o tercera samarreta, la gent no la veu i no la compra. Si el Racing de Santander va blanc, quina necessitat té el Barça de canviar la seva samarreta blaugrana? Doncs ho va fer. Cada setmana, quan fan els resums en el Gol a gol, poden jugar a intentar esbrinar per què cada equip porta la samarreta que porta. Més d’una vegada no hi ha altra explicació que la comercial.
Com el Sevilla dissabte al Camp Nou. Si el Sevilla va blanc i el Barça blaugrana, què feien els jugadors sevillans vestits de rosa? Doncs promocionar la nova samarreta. Tres dies abans, al camp de l’Arsenal, que va vermell, van jugar amb una samarreta negra amb una impagable bandera espanyola de vora. No dubto que aquesta samarreta amb la bandera espanyola tindrà sortida, però i la rosa? Una cosa és l’amor a un club i l’altra, el bon gust. El club de José Maria del Nido tampoc no ha inventat res: L’Stade Français, el campió de França de rugbi, ja fa dues temporades que juga alguns partits amb una samarreta de color rosa. Si es pot jugar a rugbi vestit de rosa, per què no s’hi pot jugar a futbol?
En tot cas, en el Barça-Sevilla de dissabte no hi va haver cap problema per distingir els jugadors sobre la gespa del Camp Nou. Cosa que sí va passar en l’Escòcia-Nova Zelanda del mundial de rugbi que es va jugar a l’estadi de Murrayfield, a Edimburg. L’uniforme dels escocesos és samarreta i pantalons de color blau marí fort, i el dels All Blacks, samarreta i pantalons negres, tal com el seu nom indica. Ahir, per tant, un dels dos havia de canviar d’uniforme i Nova Zelanda va jugar de gris. El problema és que Escòcia, coses del disseny, ara té a la samarreta gairebé tant de gris com de blau marí. Conclusió: en el partit d’ahir a Edimburg, a dins del camp hi havia trenta jugadors que, a cop d’ull, anaven iguals. Tot un contrasentit en aquests temps en què les televisions gairebé manen més que les federacions esportives.
Ahir algú va badar molt en la copa del món de rugbi. L’altre dia ja va passar en un amistós Plus Pujol-Barça de bàsquet que es va jugar a Lleida. Els dos equips anaven de blau, amb lleugeres diferències de tonalitat. Es tractava d’un amistós. El d’ahir era un matx en una copa del món. Cosa seriosa. En principi.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 24 de setembre del 2007)