Papers d'esports

S’imaginen una temporada en què cap dels 42 clubs que juguen en les dues categories professionals del futbol espanyol no fes cap fitxatge, cap millora de contracte? Jo, no. Més ben dit, m’ho puc arribar a imaginar, però estic segur que no passarà mai. En primer lloc, perquè difícilment un entrenador no voldrà retocar la seva plantila, per necessitat o simplement per un caprici, o un president, fitxar un jugador que no coneix ningú només per satisfer el seu ego d’entrenador frustrat. Però el motiu principal que fa impossible que el moviment del mercat futbolístic sigui zero és l’existència dels representants, intermediaris o com se’n digui, d’aquestes persones que des de fa uns anys sembla que són indispensables a l’hora de fitxar jugadors. Si no hi hagués cap fitxatge, cessió, traspàs, millora de contracte, de què viurien, els representants? Quan un jugador demana una millora del contracte, que ja té molts de zeros, el que està fent realment no és pagar la comissió pertinent i necessària, i pel que sembla, anyal, al seu representant? És Rivaldo, qui vol més diners, o el seu representant?
(Article publicat a El Punt el 4 de setembre del 1999)