La manifestació de Vigo
22 febrer 1998 per Jordi Camps
Milers de ciutadans de Vigo van sortir al carrer dies enrere en una manifestació de suport a Michel Salgado. Qui és Michel Salgado? No és un treballador injustament acomiadat. Tampoc és un professor a qui no es permet exercir la llibertat de cà tedra. No és un periodista empresonat per haver criticat el govern ni un ciutadà anònim que ha estat segrestat. És un jugador de futbol del Celta. Què li han fet a Salgado que els seus conciutadans hagin sortit al carrer d’aquesta manera? L’han sancionat amb quatre partits per haver lesionat Juninho en el Celta-Atlético, tot i que ni tan sols va ser expulsat per l’à rbitre d’aquell partit. Segur que si l’à rbitre hagués expulsat Michel Salgado i després el comitè de competició l’hagués sancionat igualment amb quatre partits, no hi hauria hagut manifestació ni res de tot això.Què ha passat? No estem acostumats que els partits no s’acabin quan l’à rbitre xiula el final dels 90 minuts i que, dies després, uns senyors, des d’un despatx i amb un vÃdeo, puguin repassar una i altra vegada tot allò que no ha vist, o no ha volgut veure, l’à rbitre. Només repassen, però, qüestions disciplinà ries, no entraran mai a examinar si un gol estava ben anul·lat o si aquella jugada era o no penal.La pregunta seria: És bo que passi això? No ho sé. Moltes vegades s’ha parlat de la possibilitat d’utilitzar la tecnologia per ajudar un à rbitre a dirigir un partit. No m’imagino, però, 22 jugadors i 100.000 espectadors esperant-se mentre es repassen les imatges de la jugada que s’acaba de produir. Si més no, no m’ho imagino en el futbol actual. El futbol ha canviat molt, però per a molts aficionats i la majoria de jugadors i entrenadors conserva bona part de l’esperit inicial: el joc es fa al camp i quan l’à rbitre xiula, tot el que hagi passat s’ha acabat. Un futbol on cada jugada es pogués revisar ja seria un altre esport. A més, segur que encara hi hauria més polèmica, tal com s’ha demostrat en el cas de Michel Salgado. El grau de mala fe i premeditació que els aficionats atorguen a un à rbitre que ha de decidir en dècimes de segon es multiplicaria per mil si els responsables de cada decisió tenen tot el temps del món per donar el seu veredicte. Futbol és futbol.
(Article publicat a Presència el 22 de febrer del 1998)