Papers d'esports

Si tota la gent que té ganes de donar puntades de peu a una pilota acaba jugant a futbol i els que tenen més interès a ficar una esfèrica més grossa dins una anella es dediquen al bàsquet, perquè hi ha gent que s’ha d’estar inventant constantment el que uns malanomenen arts marcials, d’altres mètodes de defensa i que en veritat són sistemes salvatges de fer mal a la gent? Tots diuen que són sistemes d’autodefensa per millorar l’autoestima i la confiança en un mateix, però la degeneració de mètodes socialment acceptats ha acabat convertint-se en mètodes tan bèsties com la lluita sense regles que ha acabat amb un mort a Ucraïna. Aquí, quan un té ganes de lluir que és el que té el cinturó més negre i amb més dans de tots, afegeix una mica més de violència a un sistema de lluita -mètode de defensa, en diuen-, es busca un nom ben espectacular i es converteix en el mestre més gran que han conegut els segles. A més, tots diuen que el seu sistema no està fet per atacar, sinó per defensar-se. Doncs si tots són per defensar-se, vol dir que no hi ha cap sistema d’atac. Si ningú ataca, no hi ha de què defensar-se. O no
(Article publicat a El Punt el 21 de març del 1998)