Papers d'esports

Tuvalu, una illa del Pacífic amb 12.000 habitants i 26 quilòmetres quadrats de territori, és, des de la setmana passada, el membre número 205 del Comitè Olímpic Internacional (COI). Montenegro va ser, just abans, coses de l’alfabet, el número 204. Tuvalu, independent de la Gran Bretanya des del 1978, podria tenir una presència breu en el COI. No perquè l’hagin de fer fora, sinó perquè el punt de màxima altitud de l’illa és de cinc metres, i diuen els experts que un any d’aquests podria quedar coberta per l’oceà. Coses del canvi climàtic.
Tuvalu, amb una nul·la presència en les competicions, és membre del COI, i Catalunya, amb una història esportiva tan llarga com la de qualsevol altre país, continua jugant, quan li ho deixen fer, partits de costellada. És el doble tractament del COI. Tuvalu és un estat reconegut per les Nacions Unides, i Catalunya, una simple comunitat autònoma del Regne d’Espanya. I després diuen que no s’ha de barrejar la política amb l’esport. Ja ens trobarem algun dia amb Tuvalu en el COI, si continua resistint les onades de l’oceà Pacífic. Només ens hem d’independitzar de la potència colonial, com van fer ells.
Que el COI tingui més membres que l’ONU és conseqüència dels diferents mètodes d’ingrés en el moviment olímpic que hi ha hagut al llarg de la història i del tractament diferent que es dóna a un territori quan perd l’estatus que tenia. Un cas singular és el de Hong Kong. L’antiga colònia anglesa va crear el seu comitè olímpic el 1950, el COI el va reconèixer el 1951 i es va estrenar en els Jocs el 1952. Des de llavors no ha faltat mai en uns Jocs d’estiu. Mai? Si el 1997 els anglesos van tornar la colònia a la Xina, que la va convertir en la seva 32a província? Sí, però el COI li va permetre mantenir un comitè olímpic propi, independent del de la Xina.
Aquesta autonomia fa que esportistes que veuen que no tenen lloc en l’equip xinès vagin cap a Hong Kong per poder ser als Jocs Asiàtics o als Jocs Olímpics. El 1994, Hong Kong va guanyar 12 medalles, cap d’or, en els Jocs Asiàtics. L’any passat va guanyar 28 medalles, sis d’or, en els Jocs Asiàtics. Dos jugadors trànsfugues de l’equip xinès van guanyar la plata en els dobles de tennis de taula a Atenes per a Hong Kong. Dues jugadores de bàdminton, la campiona asiàtica del 2006 i la medalla de bronze a Atenes han deixat l’equip de la Xina i ara formen part del de Hong Kong.
L’equip del Comitè Olímpic de Hong Kong s’està convertint en l’equip B de la Xina, i fa que hi hagi gent que es pregunti si paga la pena reconèixer un comitè olímpic en aquestes condicions. Tot dependrà de si continua pispant medalles a l’equip del Comitè Olímpic de la Xina?
(Article publicat a El 9 Esportiu el 16 de juliol del 2007)