Europeisme
18 abril 1998 per Jordi Camps
Un comentarista d’una cadena de rà dio espanyola va dir dimecres passat, després de la classificació del Real Madrid per a la final de la copa d’Europa, que qualsevol español bien nacido hauria d’estar content per l’èxit del realÃsimo. Jo no me’n vaig alegrar, però com que no em considero espanyol en els termes a què ell es referia, cap problema. Ara bé, com que tinc DNI i, per tant, legalment, sóc ciutadà espanyol, haig de reconèixer que sÃ, que sóc un malparit i que en aquesta banda de l’Ebre n’hi ha molts. Les simpaties i les antipaties es guanyen, no s’imposen, i el Real Madrid no ha fet mai res que ara mereixi el meu suport. Al contrari. El Real Madrid, igual que la Juventus, l’Athletic o el Liverpool no són del meu paÃs. No ens diuen, especialment als catalans, que hem de ser europeus, obrir fronteres i no tancar-nos en nosaltres mateixos? Què pot ser millor que seguir aquests savis consells i donar suport a la Juventus a Amsterdam? És un signe d’europeisme. No ens enganyem. No hem de confondre el fair-play amb la hipocresia. Ells farien, van fer, el mateix.
(Article publicat a El Punt el 18 d’abril del 1998)