Colors
20 juny 1998 per Jordi Camps
A més de bon joc, en el mundial de futbol hi trobo a faltar colors. No és que no hi hagi color, i molt, a les graderies, sinó que el trobo a faltar al camp. Cada equip té uns colors que li donen com una mena de marca i és gairebé pecat que no els portin sempre. Evidentment, Romania i Colòmbia no podien anar totes dues de groc quan es van enfrontar, però aquesta seria la excepció que confirma la regla. El disbarat més gros va ser l’Holanda-Bèlgica: la taronja mecà nica va anar de blau fosc, i els diables vermells, blancs. L’squadra azzurra -Ità lia- va anar de blanc contra Xile -que vesteix de vermell- i Espanya va jugar de blanc contra Nigèria, que va de verd, quan podia haver anat perfectament de vermell. Escòcia, que va de blau fosc, va vestir de groc contra Noruega, que va de vermell. Algun motiu hi deu haver en tots aquests canvis, però que no diguin que és per la televisió. Encara queda algú que vegi la televisió en blanc i negre? O potser serà que són les mateixes firmes de roba esportiva les que fan els canvis per poder promocionar els uniformes de reserva?
(Article publicat a El Punt el 20 de juny del 1998)