Papers d'esports

El galliner està molt esvalotat perquè dos equips de futbol sala, un que diuen que és una selecció catalana i un altre que diuen que és una selecció espanyola s’han enfrontat en una competició que diuen que és una copa del món. I com que, a més, el partit el va guanyar l’equip que diuen que és una selecció catalana, doncs pitjor que pitjor. Si al resultat esportiu hi afegim himnes, amb lletra o sense, i banderes, l’embolic és encara més gros.
Hi ha moltes coses a dir sobre tot això, però com que encara podem escoltar i llegir moltes barbaritats, paga la pena esperar una mica. Hi ha un element, col·lateral si es vol, que, per repetit, penso que cal destacar. És l’ús de la geografia, de la ubicació geogràfica de les ciutats i els països, de la seva llunyania dels centres neuràlgics del poder, per menysprear alguna cosa.
La competició que diuen que és una copa del món es disputa en un indret molt llunyà de Rússia, a Sibèria, que s’anomena Iakutsk. L’editorial del diari de Pedro J. deia diumenge: «Tot té, doncs, un cert aroma a esperpent, subratllat per la nul·la importància competitiva del torneig i la seva remota localització.» Dos dies després en el mateix diari parlaven de «la regió més gran i inaccessible del planeta» i un comentarista deia que es feia en «una ciutat que sembla de còmic».
Res de nou. Una de les grans desqualificacions que es va fer del mundial B d’hoquei sobre patins que la selecció catalana va guanyar el 2004 va ser que es disputés a Macau. El novembre del 2005, quan l’assemblea de la federació internacional va dir el segon «no» a la federació catalana de patinatge a Roma, el diari La Razón va titular: «Catalunya no tindrà equip d’hoquei malgrat el vot de Togo, Azerbaian, Armènia i Sierra Leone.»
Molt bonic aquest respecte al principi d’igualat. Totes les persones i els països són iguals excepte quan hi ha pel mig una pugna en la qual es puguin vulnerar els sagrats interessos espanyols. Haurien fet el mateix titular si, tot i la derrota, haguessin estat Itàlia, França, Alemanya i la Gran Bretanya els votants a favor de Catalunya? Segurament que no. Però amb els petits i els pobres s’hi atreveixen sempre.
Això sí, la selecció espanyola de futbol guanya Liechtenstein i Letònia i és com si derrotés Polònia i Àustria. Grans victòries. Hi ha menyspreu, però d’una altra manera. Deu ser que hi ha llocs que sí que els saben trobar en els atles
(Article publicat a El 9 Esportiu el 18 de juny del 2007)