Papers d'esports

Laure Manaudou, la nedadora francesa campiona olímpica i del món ha deixat plantat el seu entrenador de tota la vida i ha marxat a entrenar-se a Itàlia per estar més a prop del seu xicot, l’italià Luca Marin –subcampió europeu dels 400 m estils–. La fugida de Manaudou ha sacsejat l’esport francès, que veu com una de les seves majors esperances de medalla d’or als Jocs Olímpics de Pequín compromet la seva preparació amb aquest canvi inesperat.
El cas Manaudou ha omplert planes i planes i hores i hores en els mitjans de comunicació francesos. Inicialment, semblava que Manaudou aniria a entrenar-se al centre que la federació italiana té a Verona, on es prepara Marin, tot i que finalment Marin estarà a Verona i Manaudou a Torí. Una de les grans rivals de Manaudou en els 200 m és la italiana Federica Pellegrini, que s’entrena a Verona. Dues rivals de dos països diferents entrenant-se al mateix lloc amb el mateix entrenador? Impossible. La federació italiana va fer el possible per evitar aquesta delicada situació i Manaudou ha acabat a Torí.
Per embolicar encara més la troca, l’exentrenador de Manaudou, Philippe Lucas, ha incorporat al grup que dirigeix a Canet de Rosselló la romanesa Camelia Potec, campiona olímpica dels 200 m l’any 2004 i que vol tornar a l’elit després d’un parèntesi dedicat als estudis. Potec hauria de ser una de les rivals de Manaudou en els 200 i els 400 m a Pequín.
A França tenen por que Manaudou no mantingui el nivell amb el canvi d’entrenador. I que hi hagi una, dues, tres medalles o més a Pequín en perill. I les medalles costen molt de guanyar. Tanta despesa per preparar Manaudou i ara tot se’n pot anar en orris per un enamorament –amb Verona com a centre, que ja té conya–. El present i el futur de Manaudou fora de la piscina importa poc.
Aquí ha passat un cas amb alguna similitud. No per l’enamorament, sinó per canviar o no d’entrenador. Mentre la federació francesa ha fet mans i mànigues per tal que Manaudou no canviés de preparació, la federació espanyola ha intentat que Erika Villaécija –rival de la francesa en els 400 i els 800 m– deixi Joan Fortuny i s’entreni amb un altre tècnic. Els mals que provoca un canvi d’entrenador a quinze mesos dels Jocs Olímpics són universals o potser varien segons on passen? El que és dolent per a Manaudou és bo per a Villaécija i viceversa? Tindrem la resposta a Pequín.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 21 de maig del 2007)