La cançó de l’estiu
23 abril 2007 per Jordi Camps
La cançó de l’estiu va ser la gran descoberta, musical dels anys seixanta que, per alguns, encara fa carrera. Quan era un adolescent, en la meitat dels anys setanta, recordo que quan arribava l’estiu i es feien els campionats d’Europa o del món, o els Jocs OlÃmpics, hi havia dues cançons de l’estiu que es repetien any rere any: els himnes de la Unió Soviètica i de la República Democrà tica Alemanya. Eren uns autèntics èxits, perquè els esportistes d’aquests dos països guanyaven quasi totes les competicions i els seus himnes sonaven cada cop que un d’ells pujava al podi.
La tradició continua i no només en els Jocs, els mundials o els europeus. Com hem pogut observar en les darreres setmanes, fins i tot fan sonar els himnes en els tornejos de futbol de benjamins. I també en les proves del mundial de fórmula 1 i de motos.
I justament la victòria de Fernando Alonso en el GP de Malà isia va provocar un atac de banyes del diari alemany Bild, que es va queixar que no sonés l’himne alemany. I per què havia de posar-se l’himne alemany en honor d’una victòria d’un pilot espanyol? Doncs perquè en el mundial de fórmula 1 es posen els himnes del paÃs del pilot –Espanya per Alonso– i de l’equip –la Gran Bretanya per McLaren en el cas que ens ocupa–. El Bild es queixava que l’equip és McLaren-Mercedes i que l’himne alemany s’hauria d’haver escoltat també en honor de Mercedes, que és qui posa els motors que propulsen els cotxes que condueix Fernando Alonso.
Posats a que sonin els himnes del paÃs del pilot, de l’equip i del motorista, per què no fem sonar també el del fabricant dels pneumà tics? En la pròxima victòria d’Alonso, que sonin els himnes espanyol, brità nic, alemany i japonès. I si el que guanya és Hamilson ens en estalviarem un, igual que si venç un Ferrari, ja que tant l’equip com el motor són italians. I en el cas improbable que guanyi Mark Weber amb un Red Bull escoltarÃem l’australià (pilot), brità nic (equip), francès (motor) i japonès (pneumà tics).
I en les motos? Una victòria de Pedrosa es pagaria amb els himnes espanyol (pilot), japonès (moto) i francès (pneumà tics); una de Rossi amb l’italià , el japonès i el francès i una de Casey Stoner amb l’australià , l’italià i el japonès.
Hi ha totes les combinacions possibles. I més que n’hi haurien si fem entrar en el joc els patrocinadors dels equips i dels pilots (els que paguen, al capdavall). Llavors la cerimònia del podi seria un autèntic festival.
Esperem que s’imposi el seny i ningú faci cas de la reclamació del Bild. Que encara hi hauria qui promocionaria un equip de fórmula 1 amb pilot, equip, motor i pneumà tics espanyols pensant que podria escoltar el seu himne quatre cops cada vegada que guanyés. I no hem parlat de banderes.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 23 d’abril del 2007)