La lluita quasi eterna
7 agost 2007 per Jordi Camps
Chris Evert i Martina Navratilova. Martina Navratilova i Chris Evert. Totes dues van marcar el tennis femenà durant 15 anys i el van posar en el camà de ser el fenomen de masses que és ara. Les dues tennistes dels Estats Units, una de naixement, l’altra d’adopció, van protagonitzar un duel quasi etern per la supremacia del tennis femenà que les va convertir en llegenda i en exemple per a les generacions que les van seguir.
Chris Evert, de casa bona, filla de tennista professional, agafa per primer cop una raqueta als 5 anys, una de les moltes pretendents d’Amèrica de l’esport dels Estats Units. Martina Navratilova, nascuda a Txecoslovà quia, comença a jugar a tennis de la mà del segon marit de la seva mare i als 18 anys fuig del seu paÃs i s’instal•la als Estats Units. Dos orÃgens ben diferents, dues vides personals oposades que van trobar en una pista de tennis un camà comú que les faria grans plegades.
Des que es van trobar per primer cop en els vuitens de final del torneig d’Akron del 1973 fins que es van veure per darrer cop les cares des de banda i banda d’una xarxa en la final de Chicago del 1988, Evert i Navratilova van sortir 80 vegades juntes a una pista de tennis per enfrontar-se en un partit. El balanç d’aquests 15 anys d’enfrontaments demostra l’equilibri de forces que va presidir els seus duels, ja que podia haver estat una mica més equilibrat però no gaire: 43 victòries per a Navratilova i 37 per a Evert.
Més important encara que la gran quantitat de partits en què es van enfrontar –fins a cert punt lògica, donada la longevitat de les seves vides esportives– és la qualitat dels partits. Vint-i-dos d’aquests enfrontaments, més d’una quarta part, els van tenir en tornejos del Gran Slam, on sempre es van veure les cares en finals o semifinals. En el quadre de la plana següent hi ha tots aquests enfrontaments. S’observa que es van trobar en les semifinals i les finals dels quatre grans en un mÃnim de quatre ocasions. El balanç d’aquests duels de Gran Slam és, com el general, favorable a Navratilova, que mana 14-8 en el total i 10-4 si només comptem les finals. La seva coincidència en el temps, que va propiciar una rivalitat històrica, les va impedir aconseguir mai el Gran Slam autèntic: guanyar els quatre grans tornejos el mateix any. Navratilova els va guanyar de forma consecutiva però no el mateix any.
Més encara. Entre el 1982 i el 1987, com a mÃnim una de les dues jugadores va ser present en alguna de les finals dels tornejos del Gran Slam i els anys 1984 i 1985, elles dues van protagonitzar les finals de Roland Garros, Wimbledon i l’obert dels Estats Units en el primer cas i Roland Garros, Wimbledon i Austrà lia en el segon. En el torneig de Londres, com a mÃnim una de les dues jugadores va disputar la final durant 13 anys consecutius (1978-1990). En l’obert dels Estats Units va passar el mateix, en aquest cas entre el 1975 i el 1987. A Austrà lia van ser set finals seguides (del 1981 al 1988, el 1985 no es va jugar el torneig) i a ParÃs, sis (1982-1987).
Quan van acabar les seves carreres, Evert, el 1989 i Navratilova, el 1994 –com a jugadora d’individuals, ja que de dobles i mixtos no acabarà mai–, les dues jugadores havien guanyat el mateix nombre de tornejos de Gran Slam individuals (18) i havien perdut quasi el mateix nombre de finals (16 Evert, 14 Navratilova), cosa que les situa empatades en el quart lloc de pluricampiones de tornejos del Gran Slam rere l’australiana Margaret Court (24), l’alemanya Steffi Graf (22) i la nord-americana Helen Wills (19).Â
De la gran quantitat de partits que les va enfrontar n’hi ha un grapat amb significat especial. Navratilova va guanyar el seu primer tÃtol de Gran Slam, a Wimbledon el 1978, contra Evert remuntant un set en contra i imposant-se per un mÃnim 7-5 en el desempat. El primer tÃtol a Austrà lia de Navratilova, el 1981, també va ser contra Evert en un partit encara més ajustat que el de Londres tres anys abans: 6-7, 6-4 i 7-5. Aquell va ser el tercer tÃtol de Gran Slam de Navratilova i per a Evert –que ja tenia 12 tÃtols grans– va significar la segona derrota en una final a Austrà lia. Un any després, Evert va aconseguir finalment el tÃtol de Gran Slam que li faltava en imposar-se a Austrà lia a Navratilova en tres sets. Navratilova, per no ser menys, també va guanyar contra Evert el seu primer tÃtol en el torneig que li feia més il•lusió guanyar, l’obert dels Estats Units. Va ser el 1983, amb el resultat més clar que mai hi ha hagut en una final de Gran Slam entre elles dues: 6-1 i 6-3.
Chris Evert es va retirar el 1989 amb 35 anys i ara es dedica, entre altres coses, a la docència. Navratilova va jugar individuals fins al 1994, quan després de perdre la final de Wimbledon contra Conchita MartÃnez va dir adéu a les pistes amb 37 anys. Va ser un adéu parcial, ja que l’any 2000 va tornar al circuit femenà per jugar dobles i dobles mixtos i algun torneig individual de tant en tant. El 2003 va guanyar els dobles mixtos a Austrà lia i Wimbledon i el 2006 l’obert dels Estats Units amb 50 anys.
Unes vides sentimentals molt mogudes
Chris Evert i Martina Navratilova també han coincidit a no tenir sort en les seves relacions de parella. Evert s’ha casat i divorciat dos cops: amb el tennista John Lloyd (1979-1987) i l’exesquiador Andy Mill (1988-2006). Amb aquest va tenir tres fills. A més va ser la xicota de Jimmy Connors. Navratilova va tenir relacions sentimentals amb la jugadora de golf Sandra Hayne, l’escriptora Rita Mae Brown, la jugadora de bà squet Nancy Lieberman, Judy Nelson i l’esquiadora Cindy Nelson.
L’últim tÃtol
L’última victòria en un torneig del Grand Slam el va aconseguir Martina Navratilova en l’obert dels Estats Units del 2006. Va disputar el torneig de dobles mixtos fent parella amb un dels millors especialistes de dobles del món, Bob Bryan. Va ser el desè tÃtol de Grand Slam en dobles mixtos, el tercer en l’obert dels Estats Units després dels del 1985 i del 1987.
12 anys de número u
Evert i Navratilova es van repartir el número u del rà nquing durant quasi 12 anys, des que es va crear el 1975 fins que va arribar Steffi Graf el 1987. Només Tracy Austin durant 22 setmanes l’any 1980 va trencar el seu domini.
Cinc tÃtols juntes
Evert i Navratilova van guanyar cinc tÃtols de dobles plegades, dos dels quals del Gran Slam: Roland Garros el 1975 i Wimbledon el 1987. Navratilova va guanyar 31 tÃtols de dobles femenins en tornejos del Gran Slam.
La més forta?
L’any 2000, Evert i Navratilova van coincidir en l’acte de proclamació de les millors esportistes del segle XX de la revista Sports Illustrated. No es van poder estar de tornar a provar quina de les dues era la més forta.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 7 d’agost del 2007)