Papers d'esports

El programa olímpic actual consta de 28 esports, però això no vol dir que els jocs olímpics siguin com 28 campionats del món diferents disputats simultàniament en només quinze dies. En els Jocs d’Atenes es disputen 301 proves, mentre que en el programa dels diferents mundials dels 28 esports olímpics n’hi ha un total de 418. Si, amb 301 proves, els Jocs apleguen uns 10.500 esportistes i la competició arriba quasi a la saturació, és evident que és impossible fer-hi totes les proves que es fan en els mundials. S’ha de tenir present, a més, que en els esports d’equip hi ha menys participants en els Jocs que en els mundials respectius. Els Jocs, a més, són i seran cada vegada més restrictius quant a la participació, ja que el gegantisme és un perill evident, mentre que els diferents campionats del món tendeixen a fer-se més grans.
El que fa gran els jocs olímpics és el mite, la tradició, la història d’una competició centenària. És l’única competició en què es barregen atletes de diferents esports del més alt nivell, amb la vila olímpica com a centre de tot allò que és més que esport i competició. Esportivament parlant, ser campió olímpic és molt més difícil que ser campió del món. Els Jocs són cada quatre anys, mentre que els mundials d’atletisme i de natació, per exemple, es disputen cada dos anys, i els de ciclisme, cada any.
Una de les consideracions que té més en compte la comissió encarregada de revisar el programa olímpic és que no ha de reflectir el programa del mundial de l’esport en qüestió. Dels 28 esports olímpics, només quatre, l’atletisme, el bàdminton, la boxa i l’halterofília, tenen la mateixa quantitat de proves en els Jocs que en el seu mundial, a part dels esports d’equip, és clar. En els inicis dels Jocs, el baró Pierre de Coubertin va advertir que no es podia consentir que l’atletisme imposés les seves condicions. Un segle després, l’atletisme, amb 46 proves, és l’esport amb més presència en els Jocs. Una presència que es reflecteix en els mitjans de comunicació. A Sydney, la retransmissió de les proves d’atletisme va ocupar 794 hores. La natació va tenir 643 hores i la gimnàstica, 363.
La natació és el segon esport en el rànquing, amb 44 proves, però en perd 18 respecte a les que es van disputar l’estiu passat en el mundial de Barcelona a la piscina Sant Jordi: totes les d’aigües obertes i dues de sincronitzada, per exemple. En la gimnàstica, en els mundials de les tres disciplines olímpiques -artística, rítmica i trampolí- es disputen 29 proves, mentre que a Atenes hi haurà 19 medalles d’or en joc. També viu una dràstica reducció el ciclisme, en què les 28 proves que es disputen en els mundials de carretera, pista i BTT queden reduïdes a 18 en els Jocs. En el tir, les 34 proves dels mundials queden en 17; les 35 de piragüisme, en 16, i les 24 de rem, en 14. En els esports de combat, si bé la boxa conserva les 11 proves, l’esgrima passa de 12 a 10; el judo, de 16 a 14; la lluita, de 21 a 18, i el taekwondo, de 16 a 8.
En alguns casos, aquesta diferència és deguda al fet que en els darrers anys s’han eliminat proves de les que es disputaven per deixar lloc a nous esports. En altres, el COI no ha acceptat l’entrada de proves que els diferents esports han anat incorporant en els seus mundials -com les de 50 m, excepte el crol, en natació- quan l’esport ja estava consolidat en el programa olímpic. L’atletisme torna a ser l’excepció i totes les proves que s’han anat afegint en els mundials, bàsicament femenines, ja són en el programa olímpic. La pròxima hauria de ser els 3.000 m obstacles femenins. L’atletisme disposa del beneplàcit de ser l’esport rei dels Jocs.
També hi ha esports en què, senzillament, no existeix un campionat del món tradicional. L’exemple més clar és el tennis, ja que els jugadors només solen disputar el circuit de l’ATP, la copa Davis i la copa del món per equips. El mateix passa amb el vòlei platja, que té un circuit professional.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 13 d’agost del 2004)