Papers d'esports

El 13 de juliol del 2001, el mateix dia que Pequín va convertir-se en seu dels Jocs Olímpics del 2008, diferents organismes de defensa dels drets humans, com Amnistia Internacional, la Federació Internacional de Lligues de Drets Humans i Human Rights Watch, van mostrar el seu desacord amb la decisió del Comitè Olímpic Internacional (COI). Una oposició que només es podria equiparar a la que hi va haver el 1974, que es van concedir els Jocs del 1980 a Moscou. El 2001 i encara avui, el record de la matança de la plaça de Tiananmen el 1989 està present quan es parla dels Jocs de Pequín i no han faltat veus, durant aquests set anys, que han fet crides a boicotejar-los.
Amnistia Internacional (AI) va fer públic un comunicat en què instava el govern de Pequín a adherir-se als principis de la Carta Olímpica, que reclamen, entre altres coses, «l’establiment d’una societat pacífica i preocupada per la dignitat humana». AI recordava que des del mes d’abril hi havia hagut a la Xina més de 1.700 execucions que, irònicament, s’havien portat a terme en estadis esportius. El director d’HRW per a Àsia, Sidney Jones, no es va mostrar d’acord amb l’argument del COI que els Jocs contribuirien a portar la Xina cap a la democràcia: «No podem predir com serà la Xina el 2008, però creiem fermament que els Jocs per si sols no faran que el país sigui menys repressiu. Si s’han de protegir els drets humans, el sector privat ha d’adoptar un compromís per aconseguir-ho.» La Federació Internacional de Lligues de Drets Humans (FIDH) va anar més enllà i va demanar a la comissió d’ètica del COI que investigués en quines condicions aquest havia escollit Pequín com a seu olímpica. La FIDH deia que amb la seva decisió, «contrària a la seva pròpia carta», el COI donava un suport «innegable a un règim culpable de violacions flagrants dels drets humans; un suport que el règim farà servir sense dubte». El maig del 2001, el Parlament Europeu havia aprovat una resolució en què demanava al COI reexaminar la candidatura de la Xina quan el govern hagi modificat les seves posicions respecte als drets de l’home.
Set anys més tard, les veus en contra que els Jocs Olímpics es facin a Pequín continuen vives. El col•lectiu Xina JO 2008 creat a França i que aplega nou organitzacions de defensa dels drets de l’home –entre elles, Amnistia Internacional i Reporters sense Fronteres– ha portat una campanya activa en contra de Pequín-2008, recordant les constants violacions dels drets humans i la corrupció del govern xinès.
Durant l’última campanya presidencial francesa, la candidata socialista, Ségolène Royal, va recollir la crida del filòsof Bernard-Henry Lévy a boicotejar els Jocs si la Xina continuava donant suport al govern del Sudan en la crisi de Darfur: «Si el drama no acaba, França s’honorarà de refusar de ser als Jocs.» El futur president, Nicolas Sarkozy, va ser contundent: «Hem de boicotejar 1.300 milions de persones? Què volem, que la Xina es transformi en Corea del Nord?»
La hipocresia que suposa fer una crida a boicotejar una competició esportiva però al mateix temps mantenir els lligams diplomàtics, polítics i, sobretot, econòmics, amb el règim xinès ha sacsejat moltes consciències des que el Comitè Olímpic Internacional va decidir que els Jocs es fessin a Pequín. Des del món de l’esport es recorda tot sovint que no se senten crides per demanar el boicot de l’Exposició Universal que es farà dos anys després dels Jocs, l’any 2010 a Xangai.

Tancs contra manifestants

Entre el 15 d’abril i el 4 de juny del 1989, la plaça de Tiananmen, a Pequín, va ser l’escenari d’un seguit de protestes contra el règim liderades per grups d’estudiants amb el suport d’intel•lectuals i treballadors. El desencadenant va ser la mort del líder reformista Hu Yaobang. El govern xinès va reprimir durament les manifestacions i concentracions. El 20 de maig va declarar la llei marcial i el 3 de juny va enviar els tancs per posar fi a les protestes. El balanç de morts va ser entre 400 i 800 segons la CIA i 2.600 segons fonts no identificades per la Creu Roja. De ferits, entre 7.000 i 10.000. Després de la violència es va desencadenar una gran repressió, amb un gran nombre de detencions, empresonaments i execucions.

Pensant en Madrid i Sevilla pel 2012

A l’Estat espanyol, la designació de Pequín com a seu dels Jocs del 2008 va ser vista en la perspectiva de les aspiracions que llavors tenien Madrid i Sevilla –el COE encara havia de decidir– d’organitzar els Jocs del 2012. El fet que els Jocs del 2008 no es fessin a Europa obria les portes al fet que una ciutat europea rebés els Jocs del 2012. El rei Joan Carles va enviar un telegrama de felicitació al president xinès Jiang Zenin i totes les reaccions que es van fer en el govern espanyol, llavors a les mans del PP, van ser en clau local. El secretari d’estat per a l’Esport, Juan Antonio Gómez Angulo, va dir: «Europa tindrà més opcions en la següent elecció i, per tant, també Espanya.» Va encertar en la primera part; no, en la segona. Londres-2012.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 4 d’agost del 2007)