Papers d'esports

El president del Real Madrid, Lorenzo Sanz, i el seu jugador Pedrag Mijatovic tenien raó dimecres passat quan reclamaven que l’àrbitre del Rayo Vallecano-Madrid havia deixat d’assenyalar dos penals al seu favor. L’Espanyol també es queixava amb raó de l’expulsió de Toni Soldevilla. El Barcelona també tenia tot el dret de queixar-se del penal que li van marcar en contra en el partit de copa del Bernabeu. Tots tenen raó. Tots es queixen que els àrbitres els perjudiquen. Tots veuen mans negres que els volen enfonsar. El que de veritat tenen tots plegats és molta barra! Sanz i Mijatovic no recorden el gol en fora de joc de Mijatovic i el penal sobre Alfonso en el Real Madrid-Betis? Els de l’Espanyol ja han aclarit perquè es va anul•lar el gol del Deportivo que els eliminava de la copa? El Barça ja no recorda les violentes entrades de Luis Enrique i Sergi a Sarrià o el !Penalty y expulsión! de Saragossa?Si els directius, entrenadors i jugadors fossin capaços de reconèixer els errors que es produeixen al seu favor, tindrien una mica més d’autoritat moral quan és l’hora de queixar-se. Veure Sanz i Mijatovic muntar el numeret a Vallecas només quatre dies després del partit contra el Betis diu molt poc al seu favor. Ja sé que tot això és pràctica habitual en el món del futbol en particular i de l’esport en general. Quan t’afavoreixen se sol dir que no s’ha vist bé la jugada, o que si l’àrbitre ha decidit tal cosa és perquè ho ha vist d’aquella manera. Quan et perjudiquen, aquests arguments es canvien, ja no serveixen.I tots aquests personatges es diuen professionals. Professionals de què? De la queixa, de l’hipocresia. Amb els mitjans tecnològics que hi ha ara, qualsevol equip pot trobar, observant el partit amb lupa, alguna jugada que el perjudiqui, i queixar-se. La millor teoria sobre tot això és la de Sergi Albert quan diu que els clubs no tenen cap intenció de canviar el sistema, perquè, al capdavall, un dia et perjudiquen i l’altre et beneficien i el balanç dels equips grans, que és el que interessa, sol ser sempre favorable. I que ningú vegi amb tot això una defensa dels àrbitres. Ni de bon tros. Fan una tasca difícil, però la majoria són dolents amb ganes.
(Article publicat a Presència el 23 de febrer del 1997)