Papers d'esports

Ens hem passat anys i anys sentint com els jugadors de la lliga ACB i de la resta de lligues europees de bàsquet deien que volien anar a jugar a l’NBA. I ara que hi va a jugar gairebé tothom –la bomba Navarro deu ser l’excepció, pobre–, resulta que a més d’anar a jugar-hi, damunt, volen guanyar partits. Com Pau Gasol.
El pivot català va començar l’aventura americana havent portat el Barça a ser campió de la lliga ACB i de la copa i marxant una mica precipitadament als Estats Units. Va anar als Grizzlies, que deixaven Vancouver per anar a Memphis i que no deixaven de ser un dels equips de segona fila, dels que tenien arribar als play-off com a gran aspiració. Gasol va anar a jugar a l’NBA. Ho ha fet. I molt bé. El millor dels rookies i all-star, ha portat el seu equip tres cops als play-off. El català està consolidat en l’NBA, però ara a més de jugar, vol guanyar més partits que no pas perdre’n i lluitar per alguna cosa més.
Molt lloable, la seva actitud. Vol guanyar. En l’esport professional hi ha dos objectius: guanyar i fer diners. Guanyar perquè ets un esportista i fer diners perquè és la teva feina. Moltes vegades les dues coses són incompatibles. És allò del cap d’arengada i la cua de lluç. L’NBA està plena de jugadors que guanyen unes quantitats indecents i que mai lluitaran per ser campions. Gasol guanya poc més de 12 milions de dòlars i si complís el contracte que té signat amb els Grizzlies s’embutxacaria 17,8 milions el 2011, quan venç el compromís. I Gasol no està entre els 30 jugadors millor pagats de la lliga. Hi ha molts jugadors en equips que aspiren amb fonament a ser campions que guanyen molt menys que el de Sant Boi.
Gasol és un jugador determinant a Memphis, i seria un gran complement en un equip dels grans grans. Per arribar-hi, però, hauria de renunciar a guanyar més. La culpa és del límit salarial. Hi ha casos, comptats, de jugadors que han renunciat a diners per lluitar per l’anell de campió.
Pau Gasol va renunciar a guanyar més títols amb el Barça, a fer-lo campió d’Europa –ho va ser de tota manera–, a marcar una època en el Vell Continent, per jugar en l’NBA. Volia complir un somni. Ara s’ha cansat de jugar i prou. Ara vol guanyar. És un altre somni. Per complir-lo tornarà a tocar fer renúncies. Aquest cop a la butxaca. Vistes les xifres que es remenen, però, unes renúncies que no costen gaire de fer.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 26 de febrer del 2007)