AÃto
5 abril 1997 per Jordi Camps
Els savis saberuts del bà squet internacional han quedat ben retratats amb el desenllaç dels play-off de quarts de final de l’Eurolliga. Després de mesos i mesos de donar-nos la pallissa amb teories sobre la vital importà ncia de jugar les eliminatòries decisives amb el factor pista a favor, ara resulta que els quatre equips que estaran a la final a quatre de Roma han estat els quatre que van afrontar els quarts de final havent de jugar el teòric partit de desempat a pista contrà ria. A més, el Barcelona, l’Olimpia i l’Olympiakos també van superar la primera eliminatòria amb el factor pista en contra. Els quarts de final de l’Eurolliga van servir per comprovar també que alguns equips, segons les circumstà ncies, no tenen entrenador. Com el Barcelona a Bolonya. Durant la retransmissió del matx pel Canal 33 no es va dir en cap moment el nom d’AÃto GarcÃa Reneses. Quan perd, és el Barça d’AÃto, quan guanya, no. Per LluÃs Canut i Jordi Robirosa, el mèrit d’haver arribat a Roma deu ser només dels jugadors. Si allà es torna a fracassar, la culpa serà , evidentment, només d’AÃto.
(Article publicat a El Punt el 5 d’abril del 1997)