Papers d'esports

Quan s’acabi tot aquest embolic amb Ronaldo, que algun dia s’acabarà, uns i altres haurien de demanar un temps mort per reflexionar sobre com és possible que s’hagi arribat a produir un cas així. Com pot ser que el millor club i el millor jugador del món hagin trencat peres d’aquesta manera? Com pot ser que existeixi una norma de la FIFA que cap dels professionalitzats protagonistes d’aquesta història coneixia? Com és possible que es pugui considerar Ronaldo un esclau cobrant el que cobra? Com es pot proclamar que són els equips de la lliga espanyola els que vulneren la lliure competència quan era l’únic lloc on es podia arribar, pagar, i emportar-se la mercaderia? Com es pot demanar la reducció del nombre d’estrangers i de comunitaris, com fa l’AFE, i al mateix temps, donar el seu suport a Ronaldo? Com es pot, ni tan sols pensar, en fitxar un jugador que val tants mils de milions quan es deu el que deu el Real Madrid?. Com es pot fer cas d’estirabots com els de Lorenzo Sanz i omplir, dia rera dia, planes i planes de diaris i minuts i minuts de ràdio i televisió parlant d’una qüestió -el fitxatge de Ronaldo pel Madrid-, que se sap que és impossible que passi? Hi ha moltes preguntes més però cap té una resposta racional.Resulta que el futbol professional mou milers de milions i, pel que es veu, les decisions es prenen de qualsevol manera. Josep Lluís Núñez ho va reconèixer després del trencament amb Ronaldo. El raciocini li deia que havia de fer un cosa -dir no-, però en va fer una altra -dir sí-, encara que després va resultar que l’altra part el va acabar portant cap on li deia el seny i no el cor. I Ronaldo? Quan guanyes 100.000 pessetes és molt que en un altre lloc en puguis guanyar 200.000, però quan guanyes 250 milions tant se val que te’n ofereixin 400 o 500. Hi he rumiat, però mai he aconseguit arribar a gastar-me tants calers ni en somnis. I no s’hi val a dir que la vida del futbolista és curta. No en aquest cas. Si Ronaldo guanya 500 milions anuals els propers 10 anys, que no em digui que no pot fer calaix per quan es retiri. I que no em digui que és tant soca que, quan plegui de jugar, serà incapaç de fer qualsevol cosa que li permeti continuar guanyant calers.
(Article publicat a Presència el 15 de juny del 1997)