El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/jordicamps
Articles
Comentaris

El futbol espanyol està malalt. Molt malalt. Dimecres, un lateral esquerre, Roberto Carlos, valia 14.000 milions i era el jugador més car del món. Avui, vés a saber. És igual que sigui Roberto Carlos, que jugui al darrere i que pertanyi al Real Madrid. Com si fos del Barça i davanter centre. Tant se val. Si Roberto Carlos, que xuta molt fort i corre bé la banda, però poca cosa més fa en el camp, val 14.000 milions de pessetes és que algú ha perdut el poc seny que li quedava. L’estiu passat el Barça va fitxar Ronaldo per 2.550 milions i li va posar una clàusula de rescissió de 4.500 milions. Semblava que Josep Lluís Núñez s’havia tornat boig. Els equips italians es van gastar 17.000 milions en fitxatges i els de la Premier League anglesa, 10.000. Doncs ara resulta que Roberto Carlos val més que Zola, Juninho, Ravanelli, Di Matteo, Emerson i Viali, plegats.I qué vol dir que Roberto Carlos valgui 14.000 milions; De la Peña, 10.000; Alfonso, 8.000; Raúl, 6.000 o Kiko, 3.000? Doncs que els presidents i els representants dels jugadors s’han assegut en una taula i, com si juguessin al monopoly, han decidit el preu de la mercaderia. I ho han fet sense cap racionalitat. Perquè Roberto Carlos té una clàusula de 14.000 milions i no de 13.000 o 15.000?. Perquè sí. Quan es va ampliar el contracte de De la Peña, el seu representant va demanar una clàusula de 8.000 milions i el Barça li va posar de 10.000. Si li haguessin posat de 8.000 només hauria empatat amb Alfonso. De la Peña no cobrarà més per això. Les fitxes dels jugadors no tenen cap proporcionalitat amb les seves clàusules de rescissió. No hi ha res regulat al respecte. Potser seria hora de fer-ho. Més que res, per acabar amb tanta fantasmada. Si, per exemple, un jugador hagués de cobrar el 10 per cent de la seva clàusula de rescissió, el Real Madrid hauria de pagar ara 1.400 milions a l’any a Roberto Carlos. En canvi, n’hi paga uns 350, o sigui, un 2,5 per cent. Aplicant el mateix percentatge a Ronaldo, que té una clàusula de 4.500 milions, el brasiler hauria de cobrar poc més de 110 milions a l’any, quan en cobra 250, o sigui, un 5 per cent. I Vitor Baia, que té una clàsula de 3.000 milions, cobraria 75 milions a l’any, quan realment en cobra 300, o sigui, un 10 per cent del valor de la clàusula.
(Article publicat a Presència el 22 de juny del 1997)