Hong Kong
5 juliol 1997 per Jordi Camps
El retorn de Hong Kong a la sobirania xinesa ha servit per demostrar, una vegada més, com Joan Antoni Samaranch és capaç de donar suport a qualsevol estat, paÃs o territori que vulgui formar part del Comitè OlÃmpic Internacional, excepte si es tracta de Catalunya. Hong Kong tenia un comitè olÃmpic nacional propi -a Atlanta-96 va guanyar una medalla d’or- malgrat ser una colònia brità nica. No era un estat reconegut per la comunitat internacional, com actualment exigeix la Carta OlÃmpica, però formava part del COI per allò dels drets adquirits quan hi havia mà niga ampla per entrar-hi. Ara ha canviat el seu estatus, torna a formar part de la Xina i continua amb un comitè olÃmpic propi, amb Samaranch en primera lÃnia donant-li suport i reclamant de la Xina que la joventut de Hong Kong pugui participar en els Jocs OlÃmpics. Què deu tenir Hong Kong que no tenim els catalans? No estic reclamant que Hong Kong perdi els seus drets. Ni de bon tros. Només recordo a Samaranch que no cal anar tan lluny per trobar una minoria a qui defensar els seus drets.
(Article publicat a El Punt el 5 de juliol del 1997)