Dopatge
2 agost 1997 per Jordi Camps
La Federació Internacional d’Atletisme (IAAF), acaba d’aprobar reduir de quatre a dos anys el cà stig per als atletes que donin positiu en el control antidopatge. Vist aixÃ, fredament, sembla un pas enrera en la lluita contra el dopatge. Potser sÃ. En tot cas, malgrat la reducció, l’atletisme continuarà éssent l’esport que més i més durament castiga a aquells que prenen substà ncies per millorar el seu rendiment de forma artificial. L’atletisme és l’esport que ha donat més casos de dopatge i també el més sonat: Ben Johnson. Vol dir això que és un esport ple de tramposos? No. N’hi com per tot arreu, però a l’atletisme, els tramposos reben el seu cà stig. De veritat. No com en altres esports. El que la fa la paga. Immediatament. No a la carta, quan convé a l’afectat o fora de temporada. No es tracta de començar a sospitar de tothom, però sà que resulta estrany veure com es tracta el tema del dopatge en esports superprofessionalitzats com el futbol, el bà squet o el tennis. En tot cas, està clar que el dopatge no era només cosa dels dimonis comunistes de l’Europa de l’est.
(Article publicat a El Punt el 2 d’agost del 1997)