Papers d'esports

La televisió és imatge i les paraules, en la majoria dels casos, només fan que acompanyar les imatges. Es pot estar més o menys d’acord amb aquesta afirmació, però estic segur que tots aquells que estiguin seguint aquests dies el campionat del món d’atletisme per TVE, la recolzaran totalment. Unes bones imatges, acompanyades d’una correcta infografia, han de suportar els lamentables comentaris de dos dels tres enviats specials de la tlevisió pública espanyola. A un, Gregorio Parra, el perden les seves ganes de moralitzar respecte tot i tothom, i els seus terribles lapsus de memòria. De l’altre, Esteban Gómez, no s’entén que hi fa Atenes parlant d’un esport del que no en té ni idea. No val la pena enviar gent a una competició perquè es dediqui a llegir el que surt en una pantalla que nosaltres també veiem a casa. Se salva Carlos Martín, molt més acurat amb els seus comentaris i que no es passa tota l’estona volent demostrar tot el que sap. De totes maneres, no val la pena treure el volum de la tele. Sentir segons quins comentaris és molt i molt divertit. Més que no pas seguir algunes proves.
(Article publicat a El Punt el 9 d’agost del 1997)