Papers d'esports

Fa gràcia que Louis Van Gaal digui que va trobar a faltar la tradicional agressivitat dels jugadors espanyols durant la primera part del Newcastle-Barça de dimecres. Fa gràcia perquè a l’onze inicial que va fer sortir al Saint James Park hi havia dos holandesos, dos brasilers, un portuguès, un nigerià i cinc, deixem-ho així, espanyols. Quan va fer els dos canvis van entrar un iugoslau i un francès. Què volia dir, que només havien de córrer Celades, Sergi, Nadal, Luis Enrique i De la Peña, els cinc espanyols que va aliniar? Potser no es referia a jugadors individuals, sinó a les característiques del que se sol anomenar furia española i que, segons molta gent, caracteritza el futbol espanyol. Quin futbol espanyol? Encara es pot parlar d’un estil de jugar a futbol espanyol si els equips estan plens de forans, tant al camp com a la banqueta? El Deportivo juga a l’espanyola o a la brasilera? El Madrid de Capello era un equip espanyol o italià? Com se suposa que és el futbol a la catalana o a la valenciana? Que cadascú jugui com vulgui, o com pugui, però no afegim encara més tòpics al futbol.
(Article publicat a El Punt el 20 de setembre del 1997)