Papers d'esports

Després de tants anys a la presidència del Barça, d’haver-les vist de tots colors, de passar de l’infern al cel i tornar a caure a les més tenebroses profunditats, Josep Lluís Núñez continua sent aquell personatge visceral, que creu que la veritat només la té ell i que la resta del món està equivocat. Núñez fa bona la dita que l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra, i dimarts passat ho va tornar a demostrar amb la càrrega que va fer contra els mitjans d’informació. No sé si Núñez es va equivocar o no, perquè només es pot equivocar el que fa una cosa netament, sense dobles intencions, i crec que Núñez pensava, una vegada més, que feia massa que no era el protagonista i ja li tocava.Sent molt generós, es pot pensar que Núñez ha volgut descarregar de pressió Van Gaal i l’equip per assumir-la tota ell i que durant uns dies no es parlés del joc de l’equip, de Ronaldo o d’alguna altra cosa que no convingués i sí de pancartes, complots i manipulacions de la premsa. Potser sí. En tot cas, sigui com sigui, hem recuperat el Núñez dels inicis, dels pitjors anys, el que només veia enemics pertot arreu.Núñez parla de complots de la premsa. Diu que s’ha de destacar que el Barça té 104.000 socis i no que el camp és mig ple, o mig buit. Es molesta perquè es van a filmar unes pintades fetes fora de l’estadi a les sis del matí i no diu que ha estat el mateix club el que ha fet posar pancartes contra TV3, l’Sport o El Periódico. Núñez s’ho fa venir bé, enmig de la presentació de Bogarde, per recordar que el Real Madrid no va jugar a Europa la temporada passada. I després dirà que ell no parla del Madrid, que són els altres que li pregunten sobre aquest. Núñez està nerviós. Ha de tornar a obrir la caixa, treure els milions del banc i posar-los sobre el camp, i ja sabem que això és el que més el molesta. Especialment després de vendre com un senyal diví el no a Ronaldo i posteriorment haver de gastar-se encara més diners per intentar substituir-lo. Sense èxit, fins ara. Núñez hauria de recordar que els millors èxits del Barça han arribat quan ell ha estat callat i ha deixat treballar els professionals. Primer va ser Cruyff, ara li toca a Van Gaal. Núñez, que prepari el centenari.
(Article publicat a Presència el 7 de desembre del 1997)