JustÃcia
14 abril 1996 per Jordi Camps
Apunt d’entrar al segle XXI l’esport d’elit continua vivint d’esquena a les immenses possibilitats tecnològiques de què es disposa quan es tracta de determinar què és el que ha passat realment en un terreny de joc. De fer justÃcia. És una vella discussió. La societat ha anat evolucionant però l’esport, tot i que hi han honroses excepcions, continua ancorat en el passat. És un món tancat en si mateix, en el qual més d’un pensa que si avui n’he sortit perjudicat, el mateix sistema permetrà que demà jo en sigui el beneficiat. Un món amb els seus òrgans i tribunals disciplinaris, que es regeixen per normes diferents als ordinaris. Un món que castiga aquells que, en trobar-se desemparats en les seves reclamacions, decideixen recórrer a la justÃcia ordinà ria. L’anomenat cas Bosman ha estat un precedent que ha esquerdat totes les estructures del futbol a Europa. Potser ara el FC Barcelona hauria de mirar de fer-ne un segon i recórrer, on faci falta i lluny de la FIBA, pel robatori que va patir dijous a ParÃs. Pel bé del bà squet en particular i pel bé de l’esport en general.
(Article publicat a El Punt el 14 d’abril del 1996)