El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/jordicamps
Articles
Comentaris

Un seguidor del Real Madrid n’ha substituït un de l’Atlético de Madrid a la secretaria d’estat per a l’esport. No passa res. D’una banda, Catalunya ja té assumides totes les competències, exclusives, en aquest camp. De l’altre, als equips catalans els ha anat millor, en general, en aquests darrers anys en què persones de reconeguda simpatia per equips de la capital -Gómez-Navarro primer i Cortés Elvira després- han portat les regnes de l’esport espanyol, que no en els quatre anys i escaig durant els quals un català -Romà Cuyàs- en va ser el responsable.
Unes quantes dades. Durant el mandat de Cuyàs -del 16 de desembre del 1982 al 9 de gener del 1987-, el FC Barcelona va guanyar una lliga de futbol i una de bàsquet, per una i tres, respectivament, el Real Madrid. Les altres dues lligues de futbol se les va endur l’Athletic de Bilbao. Entre el 9 de gener del 1987 i el 10 de maig del 1996, període dels mandats de Gómez-Navarro i Cortés Elvira, el balanç dels títols de lliga de futbol va ser de 5-4 per al Real Madrid i el de bàsquet, de 5-2 per al Barcelona. A més, el Joventut va guanyar dues lligues més. Per tant, el període de govern socialista ha representat, en el conjunt dels dos principals esports d’equip, 13 títols per a Catalunya, 11 per a Madrid i dos per al País Basc.
El nou secretari d’Estat per a l’esport, Pedro Antonio Martín Marín, no té, evidentment, cap motiu per amagar la seva filiació madridista i, encara que volgués, tampoc podria. Va ser vicepresident del Real Madrid durant tres anys sota el mandat de Luis de Carlos i va formar part de l’equip de Florentino Pérez en les darreres eleccions que va guanyar Ramón Mendoza. S’ha dedicat principalment al bàsquet, esport del qual va ser vicepresident de la federació espanyola. És de Madrid, com molts altres alts càrrecs de la nova administració. El seu nomenament ha estat molt ben rebut a la capital -el diari Marca li va dedicar un autèntic panegíric-, on s’ha destacat que és un home de l’esport, i amb més reserves, a Catalunya, on la remarca ha estat que és un home conegut en els ambients esportius madrilenys, encara que no tant en l’àmbit estatal. Joan Antoni Samaranch -que va ser màxim responsable de l’esport espanyol quan el càrrec s’anomenava Delegación Nacional de Deportes-, també va destacar que és un home de l’esport. Samaranch va utilitzar la frase habitual en aquests casos: s’haurà de veure com ho fa. Per començar, prou feina tindrà amb la batalla pels drets de televisió dels partits de futbol, amb l’èxit-fracàs que pot haver-hi a Atlanta i amb les constants baralles entre les federacions i les associacions de clubs que s’han anat creant en els diferents esports.
(Article publicat a Presència el 19 de maig del 1996)