Papers d'esports

El gol d’or, la gran novetat de l’Eurocopa-96, està resultant ser tot un fracàs. Hi ha hagut quatre oportunitats que s’eb marqués algun, i res. La forma ideada per fer desempatar els equips a les pròrrogues ha aconseguit just el contrari del que volia. Es pretenia que els equips anesin a l’atac tot just començar el temps afegit perquè amb un gol s’asseguraven la classificació i ha aconseguit que els equips vagin amb més compte que mai per evitar que un gol, però de l’altre equip, els elimini. Els equips prefereixen la loteria dels penals. La teoria del gol d’or ha impedit la possibilitat que es tornin a produir pròrrogues històriques com la de l’Alemanya-Itàlia de Mèxic-70 o la del França-Alemanya d’Espanya-82. En canvi, es repeteixen tediosos temps afegits com els que es van produir en els dos darrers mundials, a Itàlia i als Estats Units. Si no canvia a la final que jugaran demà els alemanys i els txecs, el gol d’or haurà resultat un dels més grans fracassos en els intents dels darrers anys per fer més àgil i interessant el futbol que es sol veure en les grans competicions de seleccions.
(Article publicat a El Punt el 29 de juny del 1996)