Papers d'esports

Els Jocs Olímpics s’acaben. Han estat disset dies de glòria, de decepcions, de proeses atlètiques, de fracassos, de confirmació d’algunes de les grans figures de l’esport mundial, de l’ensorrament d’altres, de revelacions dels que han de ser protagonistes de la propera centúria. Estic parlant només del que ha passat a l’estadi, a les piscines, als camps i als pavellons. Del que han fet els veritables protagonistes dels Jocs: els esportistes. És evident que els problemes d’organització que han existit poden haver influit en el rendiment d’alguns dels atletes, però segur que s’en recordaran més els que no han complert els seus objectius que els que s’han cobert d’or a Atlanta i que, per sempre més, tindran Georgia a la seva ment.
Des de Catalunya estant i amb la televisió com a principal vincle amb les competicions, els Jocs Olímpics han recuperat aquella imatge d’esdeveniment llunyà, inabastable, que mai podriem tocar i que Barcelona-92 va trencar. A més, com a Los Angeles-84 i Seül-88, ens han fet perdre moltes hores de son, a causa de la diferència horària. Ha valgut la pena.
Durant els Jocs Olímpics hi han esports que agafen un sentit diferent al que tenen en els altres campionats. Igual que el fred i la neu fan Nadal o el sol i la platja volen dir vacances d’estiu; la natació, l’atletisme, els salts de trampolí, el voleibol o la gimnàstica fan Jocs. En canvi, hi han esports que semblen posats en els Jocs amb calçador, com el futbol o el tennis. No vull dir que no hi hagin de ser. Ni de bon tros. Vull dir que els partits de futbol o de tennis dels Jocs són massa semblants als de futbol o tennis del mundial o dels tornejos del Grand Slam. Només són impressions personals, gens racionals ni científiques, evidentment. Són simples estats d’ànim davant dels diferents esports. Potser influits també per les retransmissions per televisió que s’han ha fet d’alguns d’aquests esports.
Un apunt final. Em vaig alegrar, i molt, de la victòria de la selecció espanyola de waterpolo. També dels èxits dels judoques, de la selecció masculina d’hoquei sobre herba i d’altres components de l’equip olímpic espanyol. L’eliminació de la selecció de futbol, en canvi, no em va fer ni fred ni calor.
(Article publicat a Presència el 4 d’agost del 1996)