Premis
21 setembre 1996 per Jordi Camps
Carl Lewis és el premi Príncep d’Astúries de l’Esport 1996. Un premi merescut per la seva llarga i brillant trajectòria esportiva, que inclou nou títols olímpics i vuit títols mundials. Lewis va superar en les diferents votacions a 42 candidats més, entre els quals hi havia gent com Epi, Michael Johnson o Ángel Nieto. Fins aquí, tot correcte. El que sembla desorbitat és qualificar aquest guardó com a Premi Nobel de l’Esport. És veritat que no hi ha un apartat reservat als esportistes en els premis Nobel, de la mateixa manera que no hi són altres àmbits, però d’aquí a considerar que el premi Príncep d’Astúries és el més important dels que s’atorguen en tot el món pel que fa a l’esport, és fer-ne un gra massa. És el més important pels espanyols, està clar, igual que els americans deuen pensar que ho són els que donen ells. O els anglesos, els alemanys o els italians. A més a més, el premi Príncep d’Astúries té prestigi per la llista de vencedors -Coe, Samaranch, Ballesteros, Bubka, Indurain, Navratilova, Lewis …-, no per dur el nom de l’hereu de la corona espanyola.
(Article publicat a El Punt el 21 de setembre del 1996)