Comentaristes
2 novembre 1996 per Jordi Camps
Els comentaristes dels partits de futbol televisats solen esperar-se a veure les jugades repetides per emetre el seu judici sobre aquelles accions anomenades conflictives o polèmiques. Juguen amb avantatge sobre els à rbitres, que han de decidir en el mateix moment de la jugada, però aixà eviten fer el mateix ridÃcul que fan els à rbitres en algunes circumstà ncies. Hi han excepcions. Són els partits de competicions europees, com els que ara tenim cada quinze dies. En aquests partits, on la lluita no és entre dos equips de la lliga espanyola, sinó que un dels dos és estranger, està molt clar amb qui s’ha d’anar i també que els à rbitres sempre s’equivoquen a favor del rival. No hi ha el perill d’ofendre a l’afició de l’altre equip. És aquà quan el comentarista no té cap por a emetre el seu judici al mateix temps que l’à rbitre decideix si xiula una falta, un fora de joc o un penal. Si s’equivoca, hi ha moltes maneres de justificar-ho i si l’encerta, doncs millor. I perquè no demostren aquesta valentia en els partits de lliga, quan hi ha aficionats dels dos equips escoltant-los?
(Article publicat a El Punt el 2 de novembre del 1996)