Papers d'esports

Mick Doohan, Michael Schumacher, Valentino Rossi, Roger Federer, Kobe Bryant, Michael Phelps. Què tenen en comú aquests esportistes a més a més d’haver estat, o ser encara, els millors del món en les seves especialitats? Que a tots, tard o d’hora, els va sortir algun esportista espanyol que els va prendre, o discutir –realment o mediàticament – l’hegemonia en el seu esport. I què els va passar a tots, i a algun encara li passa? Que totes les meravelles que els mitjans d’informació espanyols ens havien cantat d’ells, les seves gestes, les seves actituds, la seva fortalesa mental i física, van desaparèixer o es van convertir en negatives quan el rival espanyol va entrar en acció. El darrer cas és el de Michael Phelps. Des que el cordovès Rafa Muñoz i el seu banyador màgic s’han apropat o batut les marques de Phelps en una de les moltes proves que el nedador de Baltimore domina, que tota la llegenda de Phelps bastida en els darrers anys i que va arribar al cim a Pequín sembla que no sigui res. Tot sigui dit, Phelps també hi va contribuir amb la seva pipada de marihuana, però ara mateix, comparar Phelps amb Rafa Muñoz seria allò que els catòlics anomenen un pecat mortal.
No sé si passa el mateix en altres països, però sembla una manera de fer molt espanyola aquesta de denigrar una persona per aixecar-ne als altars una altra. Els mitjans espanyols estan tant acostumats al futbol, i a la rivalitat entre el Real Madrid i el Barça, que posen tot al mateix sac. Res del que fa el rival és bo. El que ha guanyat ho ha guanyat amb males arts. O, simplement, perquè els rivals que hi havia, fins que ha arribat l’espanyola, no tenien categoria. Ergo, el que havia fet fins llavors el que dominava no tenia tant valor com que el que fa el que domina ara, que és el nostre, és clar.
Perquè Àlex Crivillé fos més bo, calia rebaixar el que havia fet Mick Doohan –al qual el català només va poder destronar quan l’australià es va lesionar-?. Fernando Alonso va trencar la ratxa de Michael Schumacher i el va acabar d’empènyer a la jubilació. No va fer res de bo l’alemany en tots aquells anys? Valentino Rossi manté a ratlla Dani Pedrosa i Jorge Lorenzo igual que va fer abans amb Sete Gibernau. Aquesta és una bèstia negre que dura i dura. De Roger Federer no cal ni parlar-ne. Tots tenim present el què està passant. Si els periodistes ho tinguessin tant clar com Rafa Nadal! Kobe Bryant? Seguiu amb atenció els play-off. Si fa 40 punts, veure com destaquen que no ho ha fet amb bons percentatges. Si Gasol en fa 20, és al novena meravella del món. Que no veuen que si guanyen el títol serà perquè hi són tots dos? El que pot fer Gasol tot sol ja ho vam veure durant anys a Memphis. Em sembla que el bàsquet, encara, és un esport d’equip.
I finalment, Michael Phelps. Rafa Muñoz guanyarà Phelps en el mundial d’aquest estiu? Ho podrà intentar si Phelps supera les proves de selecció dels Estats Units i neda les proves de papallona. Cosa que no està fent en aquestes primeres setmanes de la temporada. Estic esperant llegir algun dia un titular que digui, si fa no fa això: “Phelps tiene miedo de Rafa Muñoz” si el nord-americà no neda les proves de papallona a Roma. Temps al temps.