Papers d'esports

La primera jornada de natació dels campionats del món que es disputen a Roma ens va oferir sis records mundials. Va ser una tarda del nivell de les que recordo haver vist en diferents ocasions en Jocs Olímpics, Campionats del món o d’Europa des d’aquelles gestes de Mark Spitz en la piscina de Munic l’estiu del 1972. Aquesta vegada però, mentre veia per la televisió com les plusmarques mundials queien una darrera l’altra, no sentia la emoció que recordava de les gestes d’Spitz, Kornelia Ender, Michael Gross, Matt Biondi, Janet Evans, Alexander Popov, Ian Thorpe o Michael Phelps. Aquesta vegada tenia tant clar que els rècords es batrien que no em feia cap il·lusió especial veure com una i altra vegada apareixia en la pantalla les dues lletres màgiques: WR (World record).

El motiu d’aquesta absència està clar: els meravellosos banyadors que suren i suren i que fan que batre un rècord mundial sigui quelcom tant fàcil de fer que no tingui mèrit. Els mateixos comentaristes i experts de la televisió (tant de RTVE com d’Eurosport) donaven per fet que a cada prova cauria algun rècord. I no ho feien per la seguretat que pot donar quan els que es llencen a la piscina són gent com Michael Phelps. No. Ho deien perquè la immensa majoria de nedadors van equipats amb els banyadors màgics. Uns banyadors que, a més a més, estaran prohibits -si la federació internacional (FINA) no torna a canviar de parer- a partir de l’1 de gener del 2010. En la natació, com en l’atletisme, a més de la lluita cos a cos entre els esportistes i veure qui guanya, interessa la marca que se’n deriva d’aquesta lluita. En la natació, des de fa uns mesos, aquesta part de la marca està pervertida. Els nous banyadors fan als nedadors més bons, cronomètricament parlant, del que realment són.

Tot això no vol dir que no pensi que els nedadors que van guanyar i van fer els rècords en aquest inici de mundial i els que es faran avui mateix i fins diumenge, no siguin bons o que les seves victòries no siguin justes. En absolut. La immensa majoria de nedadors porten un equipament semblant. Potser Michael Phelps no guanyarà amb l’avantatge que hauria guanyat abans, però, en teoria, hauria de continuar guanyant, tot i que l’heroi de Pequín no porta un banyador màgic del tot. La igualat en la lluita per les medalles -un dels teòrics principis de l’esport- sembla garantida. El que no ho està és la lluita contra el passat -i no pas el d’Spitz o Thorpe- sinó el de fa dos anys i, sobretot, la lluita contra el futur. Quan de temps es trigaran a batre les marques que s’estan fent aquest any si els banyadors amb que s’aconsegueixen es prohibeixen? La FINA està satisfeta perquè es parla molt de natació. I què passarà quan no es facin rècords del món, o d’Europa, o d’Espanya, o de Catalunya? I què passarà quan els júniors que ara fan grans marques no les puguin repetir perquè els faltarà l’ajuda màgica dels Jaked i similars? Tornaran a permetre banyadors que ajudin a fer les marques d’aquest 2009? Les innovacions tècniques sempre han ajudat a desenvolupar l’esport. Aquest cop però, la natació s’ha ficat en un bon embolic.