El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/jordicamps
Articles
Comentaris

Els Premis Príncep d’Astúries van néixer amb la intenció de convertir-se en uns premis de referència arreu del món en diferents àmbits. Uns altres Premi Nobel, vaja, que hi ha coses que si no les fan els espanyols, no poden ser bones. No em considero capacitat per valorar com els va a aquests premis en les altres categories, però en la dels esports no tinc cap dubte de que aquests premis són una conya marinera de primera categoria. No és que m’importi que uns premis que porten el nom que porten perdin prestigi internacional cada cop que es concedeixen. Tot el contrari. Tothom té a la memòria alguns dels guardonats en els darrers anys -Fernando Alonso, Rafa Nadal-, i també alguns dels candidats d’enguany -Gemma Mengual, Pau Gasol-. Ja sabem que estem en “La edad de oro del deporte español” i que cal recompensar a aquells que la protagonitzen, però em sembla que entre els requisits per rebre el premi no hi ha, encara, la de ser espanyol. Aquí qualsevol que destaca, ja es diu que mereix el premi. La darrera, Marta Domínguez, després de guanyar el títol mundial en els 3.000 metres obstacles a Berlín. Que li donin. A ella, a Mengual o a Gasol. O a Guardiola, o al Barça. Tant me fa. Fins i tot estic disposat a aportar idees al jurat. Que donin un premi internacional i un munt a espanyols. Per poder satisfer les demandes, que en donin un per a esports d’equip, un altre per a esports aquàtics, un altre per a esports mecànics, un altre per a esports amb tracció animal, un altre …. Que en donin molts. A esportistes en actiu i als que ja estan retirats però encara vius i que l’esperen amb candaletes. Qualsevol esforç és petit davant uns premis que porten el nom que porten.