Els interessos personals dintre del COI
7 setembre 2009 per Jordi Camps
De l’esperança a la decepció en pocs segons. De l’esperança que va donar llegir un titular que deia “Dos miembros de la comisión del COI favorecen Río por intereses personales” en la portada del diari Marca de divendres a la decepció que va provocar obrir el diari i veure que a dintre tan sols hi havia un article d’opinió de mitja plana titulat “El favor que el COI ha hecho a Río”. Per un moment vaig pensar que el diari que ara controla el “gran descobridor de corruptes” –sempre que no siguin dels seus, és clar- Pedro J. Ramírez, havia decidit entrar a sac en el COI i ens explicaria alguna cosa interessant. Doncs no, la crònica de Gerardo Riquelme explicava que la benevolència, segons ell, amb que la comissió d’avaluació del COI per als Jocs del 2016 havia tractat la candidatura de Río de Janeiro era a causa dels interessos de dos dels seus membres: el suís Gilbert Felli i el colombià Andrés Botero. De Botero ens diu que és el major defensor d’uns Jocs a Amèrica del Sud i de Felli que vol que no guanyi Madrid per a que París tingui una nova oportunitat per al 2020.
Els interessos personals de Botero i Felli són qüestionables? No ho sé, però s’obliden que a la comissió hi ha dos francesos, Guy Drut –excampió olímpic d’atletisme, exministre francès, condemnat a França per corrupció i que va estar a punt de ser expulsat del COI- i Etienne Thobois. També treballen per a una hipotètica candidatura de París per a més endavant? I per a qui vetllen els membres del Marroc, Egipte, Austràlia, Suècia, Taiwan i Gran Bretanya que hi ha a la comissió? Estem davant una confabulació planetària per a que Madrid no obtingui els Jocs Olímpics de cap de les maneres? El proper pas serà descobrir la intervenció d’algun català en aquest afer? Des de dintre del COI, segur que no, Joan Antoni Samaranch júnior no és gens sospitós en aquest aspecte.
De totes maneres, animo als redactors de Marca a posar en el terreny olímpic tota la capacitat de “descobrir” merda que han posat en altres sectors. Vés per on, un motiu més per no voler que atorguin els Jocs a Madrid. Si Madrid aconsegueix ser seu olímpica, ja ens podem oblidar de corrupteles. Tot seran flors i violes. Si Madrid no és triada, però, la seva venjança pot ser terrible.
Ja que hi som, no em puc estar de recordar el que van dir Manel Estiarte, llavors membre del COI en representació dels esportistes, quan es va triar Pequín seu dels Jocs del 2008: que Pequín tindria els vots espanyols perquè així era més segur que una ciutat europea, Madrid en aquest cas, seria la seu del 2012 –la va encertar respecte Europa, la va errar respecte Madrid-. Aquells interessos d’Estiarte l’any 2001 eren més o menys personals que els que ara el Marca denuncia en favor de Río?