Papers d'esports

La delegació de Rússia en els Jocs Olímpics d’hivern que s’han disputat a Vancouver va acabar en el lloc onze de la llista de medalles amb 15 (tres d’or). Quatre anys abans, a Torí, els esportistes russos havien guanyat 22 medalles (vuit d’or) que havien situat el seu país en el quart lloc de la llista. Com que els Jocs d’Hivern del 2014 es faran al seu país i ja se sap que l’esport és un dels principals elements de la geopolítica mundial, el president de Rússia no es va estar de suggerir que els responsables del fracàs havien de plegar. Dit i fet. El president del comitè olímpic rus, Leonid Tiagatxov, ja ha presentat la dimissió. Visca la independència dels comitès olímpics nacionals respecte dels poders públics! I no és que jo reclami aquesta independència, és que la Carta Olímpica la proclama. I el que és encara pitjor, en el Comitè Olímpic Internacional (COI) n’hi ha molts que s’ho creuen. Tiagatxov va ser ministre rus d’Esports del 1995 al 1999 i el 2001 va passar a dirigir el comitè olímpic rus. Més independent, impossible.
Tiagatxov ha plegat perquè els seus esportistes han guanyat un terç menys de medalles que quatre anys abans. Què hauria de fer el president del comitè olímpic d’un país que per cinquena edició consecutiva dels Jocs d’Hivern no guanya res? Plegar? El rus plega perquè perd medalles. Si no en guanyes cap, no tens res a perdre. Això és el que passa amb el Comitè Olímpic Espanyol (COE), que manté els resultats. «Zero patatero» des d’aquell dia de l’hivern del 1992, a Albertville, quan Blanca Fernández Ochoa va guanyar el bronze en eslàlom. I encara sort que van enxampar dopat Johan Muehlegg, i les seves tres medalles d’or van desaparèixer del palmarès.
A Madrid ja ho tenen assumit que la neu i el gel no és cosa seva. Diuen que els falta tradició en aquests esports. Tradició i diners per invertir-hi. Hi ha molts esports en què no hi havia tradició abans del 1992 i el mana del pla ADO va capgirar el procés. L’hivern, però, dura molt poc. Un pavelló, una piscina o una pista d’atletisme es poden construir a qualsevol indret. Els esports d’hivern s’han de fer on s’han de fer. No hi ha lloc per als invents. No hi ha manera de fer rendibles les inversions a curt i mitjà termini, que és el que interessa als responsables públics, amb uns càrrecs que tenen data de caducitat. A més, com escrivia l’altre dia un dels periodistes madrilenys que més canten els èxits espanyols, Juan Mora: «No hi ha cap escàndol social perquè haguem tornat sense res. I tampoc és qüestió que cada medalla ens surti per una milionada.» No cal afegir res més. Com Napoleó i Hitler, s’han rendit al general hivern.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 5 de març del 2010)