Papers d'esports

La lliga de Cristiano Ronaldo ha tingut el mateix desenllaç que va tenir la lliga de Drazen Petrovic: títol per al Barça i cabreig immens del Real Madrid i el seu entorn. Es recorden de la lliga de Petrovic? Va ser la lliga ACB de la temporada 1988/89. El Real Madrid, tradicional dominador del bàsquet espanyol, feia dues temporades que veia com la lliga i la copa eren blaugrana i per mirar de fer tornar les coses a la normalitat, segons ells, és clar, va fitxar Drazen Petrovic. El croat, tant bo com arrogant i provocador, era el millor jugador europeu. El fitxatge va ser efectiu ràpidament: els blancs van guanyar la final de la copa al Barça –27 punts del croat– i van guanyar tres dels quatre partits en què els dos equips es van veure les cares en les dues fases de la lliga regular. A l’hora de la veritat, en la final, el Barça va guanyar la tercera lliga ACB seguida –encara n’afegiria una quarta– en un dramàtic cinquè partit al palau blaugrana–. Hi va haver tanta tensió que fins i tot l’home tranquil, Epi, va acabar com boig, fent de Petrovic i celebrant cada cistella com si fos la primera de la seva vida. En el cinquè partit, al Madrid li van assenyalar 40 faltes personals i va acabar amb quatre jugadors a la pista. Un robatori, segons ells. La lliga de Petrovic va ser del Barça i Petrovic no va guanyar mai la lliga ACB, ja que la temporada següent va marxar a l’NBA, en què va jugar fins al fatal accident de trànsit en què va morir.
21 anys després, el Real Madrid ha tornat a tastar la mateixa medecina. Va fitxar el millor jugador del món –segons ells, és clar–, els seus altaveus van proclamar allà on fes falta les bondats de tot allò blanc i la fi de l’era de Guardiola, però a l’hora de la veritat, igual que la lliga de Petrovic la va guanyar Epi, la lliga de Cristiano Ronaldo l’ha acabat guanyant Messi. I el Madrid i el seu entorn, especialment el seu entorn, han acabat molt i molt emprenyats. Han reconegut la victòria del Barça amb la boca ben petita, però de seguida que poden, menysvaloren i menyspreen qualsevol cosa que faci referència al Barça de Guardiola. Ara fins i tot critiquen que el Barça fitxi tan aviat –i a més els jugadors que, segons ells, estaven predestinats a fitxar pel Madrid.
El millor de tot plegat és que a partir d’ara, tots aquells que han menystingut els blaugrana, s’hi han de llançar al seus braços. Ara no són del Barça, ja són de la roja. El destí de la roja passa pels cervells i els peus dels jugadors del Barça. Ho saben i ho han d’acceptar a contracor. No tenen més remei. A mi no hem desagradaria gens que la roja repetís en el mundial el paper que el Barça ha fet aquest any… a Europa: una eliminació injusta en les semifinals. No els vull cap mal als blaugrana, que tornin tots sans i estalvis, però sense cap copa.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 21 de maig del 2010)