Papers d'esports

Televisió de Catalunya estrena aquest cap de setmana el seu canal d’esports, l’Esport 3. Una gran notícia per a la gent que ens agrada l’esport i més encara en els temps que ens toca viure. Tots els responsables de la cadena que van parlar ahir en l’acte de presentació que es va fer al Museu Olímpic van remarcar que ningú esperi miracles del nou canal. Hi ha els mitjans que hi ha i no es pot fer gaire més del que ja es feia ara amb els esports repartits per TV3 i el 33. Però ja vindran temps millors i tota la feina que es faci ara serà pòsit de cara al futur. Els esports, i en especial el Barça, han estat un dels elements amb què TVC ha apostat sempre, des de la seva mateixa estrena amb un partit de lliga del Barça. I si hi ha canals espanyols o internacionals temàtics d’esports, perquè no n’hi ha d’haver un de català?
Segur que tots aquests que darrerament blasmen del que costen les autonomies, diran que aquest és un altre malbaratament de recursos d’aquests catalans que mai en tenen prou, que es queixen de tot però gasten els diners en coses no necessàries. Doncs que bordin, que anem bé. Mònica Terribas va parlar ahir de la necessitat de tenir referents esportius que no fossin espanyols. Totalment d’acord, però li recordo que el segon gran referent esportiu de TVC, rere el Barça, és Fernando Alonso.
Deixem passar el temps per veure com va el nou canal. Ja tindrem temps de criticar, si fa falta. Ara mateix només demanaria una cosa que ja he demanat altres vegades: que es tracti la informació esportiva amb la mateixa seriositat i rigor amb què em sembla que es tracta la informació política, econòmica i cultural. No demano bustos parlants, però les rialletes i les brometes que es fan en alguns programes sobren. Sobren i provoquen vergonya aliena. També sobre la falta de rigor –tipus «em sembla que mai hi ha hagut un resultat així» o «no recordo que això hagi passat mai»–. No els ha de semblar res ni han de recordar res. Les coses han passat o no han passat, les dades estan a l’abast de qui es vulgui molestar a consultar-les i per això hi ha un servei de documentació on consultar. La veritat, no m’imagino un redactor d’economia que en el moment de parlar de l’atur, de l’IPC o del preu del diner digui que no recorda que aquelles dades s’hagin produït alguna vegada. Per què en els esports sí que es fa? L’estrena del nou canal seria un bon moment per posar ordre en una de les poques coses que grinyolen en els esports de Televisió de Catalunya.
(Article publicat a el 9 Esportiu el 4 de febrer del 2011)