Un himne sense lletra ni música
3 juny 2011 per Jordi Camps
El Consell Superior d’Esports (CSD) va anunciar ahir que enviarà un document MP3 amb l’à udio de l’himne oficial espanyol a totes les federacions esportives internacionals i als organitzadors de les principals competicions esportives. L’organisme que dirigeix l’esport espanyol guiat pel català Albert Soler a les ordres directes del ministre d’esports José Luis RodrÃguez Zapatero s’ha vist obligat a afegir aquesta feixuga tasca a les que desenvolupa dia a dia per a major glòria d’Espanya per aturar aquesta mena de conxorxa internacional que impedeixi als esportistes espanyols escoltar el seu himne quan pugen als podis internacionals per celebrar les seves victòries. El darrer, Alberto Contador, que va haver de festejar la seva victòria al podi final del Giro d’Ità lia amb l’himne de l’Espanya franquista.
No era la primera vegada que passava una cosa aixÃ. El mateix Contador va veure, i escoltar, com li posaven l’himne de Dinamarca quan va guanyar el Tour el 2007. L’any 2001, l’equip espanyol de waterpolo va haver de celebrar el tÃtol mundial a Fukuoka (Japó) reproduint la música ells mateixos perquè la megafonia va fallar. L’any 2003, l’equip espanyol de la copa Davis va ser rebut a Austrà lia amb l’himne de Riego. Per cert, què emprenya més els espanyols, que en comptes de la marxa reial els posin l’himne de la República o que els posin el franquista? Seria una bona pregunta per fer al web del diari Marca.
Coincidències? Una maquinació universal? Ignorà ncia? Incompetència? El CSD haurà de vetllar ara que l’MP3 arribi a les federacions, al Tour, al Giro, a Roland Garros, a Wimbledon… I que l’arxivin bé. I, a més, el representant de torn del CSD en cada gran competició, que porti a la butxaca un arxiu de recanvi, per si de cas. Que l’esport és un dels grans elements de representació internacional, i més en el cas d’Espanya en els temps que corren, i no es poden permetre bromes.
Ja que hi estan posats, a veure si el CSD i el Comitè OlÃmpic Espanyol (COE) recuperen la idea del COE de fa uns anys i posen lletra a l’himne espanyol –a petició dels esportistes, van dir, que tenien enveja que els seus col·legues d’arreu del món poguessin cantar als podis i ells només poguessin fer tatxim tatxim–. Un himne amb lletra fa més goig. I que sigui una lletra ben poètica i alhora enèrgica. I que ho facin aviat. Abans que Sergio Ramos acabi la seva carrera esportiva. Ha de ser realment espectacular escoltar Sergio Ramos i companyia cantant l’himne espanyol. Primer se l’haurien d’aprendre, és clar.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 3 de juny del 2011)