Els fills dels Jocs OlÃmpics
8 juny 1997 per Jordi Camps
El Comitè OlÃmpic Internacional ha fet dels Jocs OlÃmpics la mà xima manifestació poliesportiva mundial. Sota la seva tutela, es disputen arreu del món diverses competicions poliesportives limitades per à rees geogrà fiques o sectors socials que vénen a ser com els fills, més o més petits, dels Jocs OlÃmpics.
La setmana vinent comença a la localitat italiana de Bari la tretzena edició dels Jocs del Mediterrani. És un més dels anomenats jocs regionals que serveixen per promocionar l’esperit olÃmpic arreu del món durant els quatre anys que hi ha entre cada edició dels Jocs OlÃmpics. En el grup capdavanter d’aquests jocs regionals, juntament amb els Jocs del Mediterrani també hi trobem els Jocs Asià tics, els Jocs Africans, els Jocs Panamericans, els Jocs Centramericans i del Carib, els Jocs de la Commonwealth, els Jocs Mundials Universitaris, els Jocs de la Bona Voluntat (Goodwill Games) i un nou vingut, els Jocs dels Petits Estats Europeus. N’hi ha molts més, com ara els Jocs del Sudest Asià tic, els Jocs del Sud del PacÃfic, els Jocs Boliviarans, els Jocs Francòfons, els Jocs Islà mics, els Jocs del Magrib, els Jocs dels Balcans, els Jocs de les Illes o els Jocs Panà rabs, però no tenen la mateixa importà ncia.
La majoria d’aquests jocs regionals estan tutelats pel Comitè OlÃmpic Internacional (COI), i utilitzen la simbologia olÃmpica de les anelles, el foc i els juraments, en les seves cerimònies. Cadascun dels jocs té alguna particularitat i, per exemple, en els Jocs del Mediterrani no s’utilitza el foc com a sÃmbol, sino que és l’aigua del Mediterrani la que es trasllada dins d’una à mfora. El COI fixa entre les obligacions dels Comitès OlÃmpics Nacionals «la representació del seu propi paÃs als Jocs OlÃmpics i a les competicions poliesportives regionals, continentals o mundials patrocinades pel COI». Aquesta protecció del COI no és absoluta i en alguna ocasió, quan ha considerat que no es complien tots els requisits establerts, el COI ha retirat la seva tutela i fins i tot ha desautoritzat la celebració d’alguna edició. Si els Jocs OlÃmpics, que estan oberts a la participació de tots els estats del món, han patit les disputes polÃtiques entre els països, els jocs regionals encara estan sotmesos a més tensions i els vets s’han produït tot sovint. La presència o no de l’estat d’Israel en els Jocs del Mediterrani o en els Jocs Asià tics ha estat una font habitual de conflictes.
Els Jocs del Mediterrani són els que estan més lligats a Catalunya. Per raons culturals, geogrà fiques i perquè Barcelona va ser la seu de la segona edició d’aquesta competició, el 1955. Aquests jocs van nèixer l’any 1951, sota l’impuls del president del Comitè OlÃmpic d’Egipte, Mohamed Taher Pacha que ho va proposar al COI en la sessió que aquest organisme va fer a Saint Moritz l’any 1948. La seva intenció era apropar esportivament als països de la zona del Mediterrani en una competició semblant als Jocs OlÃmpics, encara que a una escala inferior. La inestabilitat polÃtica de la zona, amb constants tensions en la zona dels Balcans i en el proper orient, ha fet que no hagin faltat els conflictes. Per exemple, Israel no ha estat acceptat mai, fins ara, en els Jocs del Mediterrani i aquest fet va provocar que el COI retirès el seu suport als Jocs.
Desde la primera edició dels Jocs del Mediterrani que es va fer a Alexandria (1951), un total de 22 països han participat en aquesta competició i 12 n’han estat seu en alguna ocasió. Ità lia, amb els jocs que començaran la setmana vinent a Bari, serà el primer que repeteix. A Alexandria hi van participar deu països (Grècia, Egipte, França, Ità lia, Iugoslà via, LÃban, Malta, SÃria, Espanya i Turquia) i es van disputar tretze esports. Després de l’edició d’Alexandria, Barcelona va agafar el relleu el 1955. Aquà es va establir que l’aigua del mar, que es va recollir a Empúries, seria l’element que uniria als països participants en aquesta manifestació esportiva. La muntanya de Montjuïc va ser el centre dels Jocs i l’estadi, que s’havia construit el 1929 va ser la seu de les proves d’atletisme, la principal atracció dels Jocs. El gimnasta català Joaquim Blume va guanyar sis medalles d’or i va ser l’estrella d’una competició en la qual França va dominar el medaller amb 41 medalles d’or i un total de 110 guardons. L’equip espanyol va ser quart amb 47 medalles, 12 d’elles d’or.
Les succesives edicions dels Jocs del Mediterrani es van disputar a Beirut (1959), Nà pols (1963), Tunis (1967), Izmir (1971), Alger (1975), Split (1979), Casablanca (1983), Latakia (1987), Atenes (1991) i el Llenguadoc-Rosselló (1993). Aquesta darrera edició va ser extraordinà ria, ja que va trencar la periodicitat quadriennal que s’havia establert des de la primera edició. El Comitè Internacional dels Jocs del Mediterrani (CIJM) va decidir-ho aixà perquè, a partir d’aquest any, els Jocs del Mediterrani es disputin cada any postolÃmpic i no just l’any abans dels Jocs OlÃmpics, com havia passat des de la seva primera edició. Els Jocs del Mediterrani de l’any 2001 els organitzarà la ciutat de Tunis.
El mateix any que començaven a Egipte els Jocs del Mediterrani, també neixien els Jocs Panamericans i els Jocs Asià tics. Tots dos porten ara dotze edicions, ja que són quadriennals, encara que no es disputen el mateix any, ja que els Jocs Asià tics van trencar la seva cadència en la segona edició, que es va fer només tres anys després de la primera. Els Jocs Asià tics es van començar a celebrar a Nova Delhi amb la participació d’11 països. El seu impulsor va ser un educador hindú, Guru Dutt Sondhi, que era membre del COI i l’any 1949 va crear la Federació dels Jocs Asià tics, amb la intenció de promoure el moviment olÃmpic a la regió. Els Jocs Asià tics del 1994 es van fer a Hiroshima i la propera edició serà el 1998, a Bangkok. Aquell mateix any 1951 es van començar a disputar els Jocs Panamericans, una competició oberta a tots els països del continent americà i que ha estat tradicionalment dominada pels esportistes dels Estats Units. La lluita entre el gran gegant del continent i els representants de Cuba és el gran alicient d’aquesta competició. La darrera edició disputada fins ara es va fer al Mar del Plata l’any 1995. Els Jocs Panamericans comparteixen cartell amb els Jocs Centramericans i del Carib, molt més antics, ja que es disputen, més o menys regularment, des del 1926.
Àfrica té els seus jocs des del 1965, encara que, per diferents motius, només se n’han disputat sis edicions. La primera va ser el 1965, a Brazzaville, però els problemes polÃtics al continent negre, amb la majoria dels països en plena lluita per la independència o amb litigis fronterers amb els veins, van fer que la segona edició es fes esperar fins el 1973. La tercera es va fer el 1978 i la quarta no va arribar fins al 1987, a Nairobi. Des de llavors s’ha aconseguit mantenir una periodicitat quadriennal. La darrera edició es va fer el 1995, a Zimbabwe. Els Jocs Africans van tenir un antecedent l’any 1927, quan es va fer una competició a Alexandria. L’Àfrica de llavors no tenia res a veure amb la de quasi 40 anys després, quan es van fer els primers Jocs Africans que van aplegar 29 països i un total de 2.500 atletes a la capital del Congo.
La decadència de l’imperi
Els Jocs de la Commonwealth són la competició amb més tradició entre els jocs regionals i una mena de recordatori, cada quatre anys, del que va ser l’imperi colonial brità nic. Els Jocs es van començar a disputar l’any 1930 a Hamilton (Canadà ), encara que l’any 1911 ja es van fer a Londres una sèrie de competicions entre esportistes de les diferents colònies brità niques. L’any 1928, durant els Jocs OlÃmpics d’Amsterdam, un canadenc va proposar la disputa oficial d’uns jocs amistosos entre els diversos països i territoris de la comunitat brità nica.
Segons l’impulsor dels jocs, Robert Robinson, s’havia de donar preferència als esports individuals i no a les confrontacions entre països. D’aquesta manera, encara avui, en els Jocs de la Commonwealth no hi ha lloc per als esports d’equip habituals com el futbol, el bà squet o l’hanbdol. Per no haver-hi, no hi ha ni cricket. Només el lacrosse, un esport tradicional del Canadà , que té alguna similitut amb l’hoquei, hi és admès. En les quinze edicions que es porten disputades dels Jocs de la Commonwealth, la competició ha tingut quatre denominacions diferents, que han anat reflectint la degradació de l’Imperi Brità nic. Entre 1930 i 1950, van ser els British Empire Games; del 1954 al 1966, els British Empire and Commonwealth Games del 1970 al 1986, els British Commonwealth Games i des del 1990, els Commonwealth Games. A la darrera edició disputada fins ara, que es va fer al Canadà l’any 1994, hi van participar esportistes de 67 països o territoris. Entre ells, de Gibraltar, Hong Kong, l’illa de Man i les illes Malvines.
Petits estats i illes petites
Andorra, Xipre, Islà ndia, Liechtenstein, Luxemburg, Malta, Mònaco i San Marino tenen l’exclusiva de participació en els Jocs dels Petits Estats Europeus que es van disputar la setmana passada a Islà ndia. En aquests Jocs només hi poden participar aquells estats europeus que tenen menys d’un milió d’habitants i es van començar a disputar l’any 1985 per iniciativa del president del COI, Joan Antoni Samaranch, que va voler impulsar una mena de versió reduïda dels Jocs OlÃmpics. Aquesta competició es disputa cada dos anys i el seu programa està format per deu esports (atletisme, bà squet, gimnà stica, judo, vela, tir, natació, tennis, tennis de taula i voleibol). Aquest any hi van participar 765 esportistes. L’any 1999 aquests jocs es faran a Liechsteinstein.
Els Jocs dels Petits Estats Europeus estan en la lÃnia dels Jocs de les Illes, que també agrupen petits territoris europeus, encara que en aquest cas no es tracta d’Estats independents, sinó de territoris insulars del vell continent com ara les illes Feroe, l’illa de Man, l’illa de Gotland, l’illa de Jersey o l’illa de Wight. També participa en aquesta competició Gibraltar, encara que, obviament, no és cap illa. Els Jocs de les Illes es van començar a disputar l’any 1985 a l’illa de Man amb la presència de 700 esportistes de 15 illes diferents. Gibraltar va ser la seu de l’edició del 1995, en la qual hi van participar 1.200 esportistes de 18 illes que van competir en 14 esports. Aquest any la competició es farà a Jersey, una de les illes del canal de la Mà nega i l’edició del 1999 tindrà lloc a Gotland, al mar Bà ltic
 (Article publicat a Presencia el 8 de juny del 1997)