Papers d'esports

Un partit de bàsquet masculí que acaba en 104-55, un de bàsquet femení que finalitza en 131-35, un de rugbi que tanca el marcador en 142-0, un d’handbol masculí (52-18) i un de femení (57-9), un d’hoquei sobre patins femení (22-0), un d’hoquei sobre gel masculí (11-0), un de waterpolo masculí (21-1), un de beisbol (20-2) i un altre de softbol (21-1). Tots aquests resultats, escandalosos es miri com es miri, no són de partits entre equips de categories de formació, en què la diferència física i d’edat provoca, de vegades, pallisses escandaloses. Tots aquests resultats són de campionats del món que s’han disputat en els últims quatre anys. Uns campionats en què hi participen, diuen, les millors seleccions del món. El resultat de bàsquet, sense anar gaire lluny, és el del matx entre Espanya i el Japó de la setmana passada en el mundial de bàsquet que es juga al Japó.
El nedador guineà Eric Moussambani (1:52.72 en els 100 m lliures als Jocs de Sydney) i el velocista de Samoa Trevor Misapeka (14.28 en els 100 m en el mundial d’atletisme del 2001) tenen el seu equivalent en els jugadors de bàsquet del Japó o de Tunísia, els de rugbi de Namíbia, els d’handbol del Canadà i d’Austràlia, les d’hoquei sobre patins de la Índia o els de waterpolo de Cuba, que són alguns dels equips que han rebut les golejades abans indicades. Per tant, podríem concretar que igual que Moussambani i Misapeka no tenien res a fer en els Jocs o en els mundials d’atletisme, en els campionats del món de seleccions també hi ha equips que no hi haurien de ser. Que sobren, vaja.
Un campionat del món ha de ser una competició en què hi hagi els millors esportistes del món o esportistes de tot el món? No és el mateix. I quan hi ha els millors i de tot arreu, arriben les pallisses que arriben en els esports d’equip i les escandaloses diferències cronomètriques –o les victòries en pocs segons en el judo, per exemple– en els esports individuals. Aquests dies sentim dir que el veritable mundial de bàsquet comença en els vuitens de final –el mateix deien en el de futbol–. Perfecte, doncs, per què no eliminem prèvies inútils? Perquè els petits també tenen dret a participar? O potser no s’eliminen perquè aquests partits van bé als grans per preparar-se quan arriben les coses serioses? Tothom té dret a participar en un mundial, però que sigui un dret que es guanyi per mèrits, no per quota geogràfica, com passa ara.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 28 d’agost del 2006)