Ciutadans i ciutadans
6 novembre 2006 per Jordi Camps
Anem una mica enrere en el temps. No gaire. El passat 8 d’octubre, 56.354 espectadors van anar al Camp Nou a veure el partit de futbol entre les seleccions de Catalunya i d’Euskadi. Va ser més que un partit de futbol, com no podia ser d’altra manera, que va anar precedit per la polèmica sobre l’anunci de la Plataforma Pro Seleccions amb aquell nen que es treia la samarreta quan un altre nen no el deixava jugar amb la que portava. 56.354 espectadors, uns catalans, uns altres bascos, uns majors d’edat, uns menors. Tots ciutadans, que no súbdits, de l’Estat espanyol.
Aquell partit va ser molt mal rebut per alguns i per això hi ha alguna denúncia en algun jutjat. Els diaris de Madrid van ser especialment bel•ligerants. Un editorialista del diari ABC, va escriure respecte a la quantitat de públic que hi havia anat, 56.354 espectadors, que havia estat un fracà s, ja que en cada jornada de la lliga de futbol espanyola hi anava més gent als camps. Ignorà ncia o mala fe al marge, aquella afirmació ja era un gran menyspreu cap a la gent que va pagar una entrada per anar a aquell partit. Ignorà ncia o mala fe, perquè la veritat és que només hi ha dos camps en la lliga espanyola on hi caben 56.354 persones, el del Barça i el del Madrid. Un altre diari, El Mundo, va tractar la majoria dels espectadors de borratxos i porreros. O sigui, que els ciutadans que van anar a aquell partit ni eren molts ni eren de categoria.
Dimecres, en la jornada electoral, em va venir al cap tot això quan escoltava una vegada i una altra que els Ciutadans havien aconseguit quasi 90.000 vots –89.567 per ser exactes–. L’endemà , els mateixos diaris que van menysprear els 56.354 espectadors que van ser el Camp Nou elevaven als altars als 89.567 ciutadans que havien votat els Ciutadans. Ja sé que 89.567 és més que 56.354. També sé que és costum menystenir el que no t’agrada. Només cal recordar com es qualificava de residual el suport que tenia l’independentisme quan ERC només tenia un diputat a Madrid, el 2000. Un diputat que va tenir 194.715 vots –em sembla que 194.715 és més que 89.567, oi?–. I 96.700 també és més que 89.567, veritat? I què és 96.700? Doncs la gent que va anar al Camp Nou a veure el Catalunya-Brasil del 2002. Algú dirà : aquest barreja les pomes amb les peres. No. Jugo a un joc semblant que els que menystenen que la immensa majoria dels diputats del Parlament donin suport a un Estatut i després ens volen fer creure que tres diputats sà que són importants. Nois, que de manipular i tergiversar en sabem tots. No ho oblideu.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 6 de novembre del 2006)