Papers d'esports

Com que sembla que està molt i molt clar que Fernando Alonso serà el campió del món de fórmula 1 del 2005, em permeto felicitar abans d’hora el pilot asturià, i al mateix temps fer alguns suggeriments als col•legues dels mitjans d’informació espanyols que ara dediquen deu planes a cada gran premi i que, penso jo, en faran moltes i moltes més quan arribi el gran moment.
Com que el seu gran interès és destacar la part espanyola de l’èxit -com ho seria el meu destacar la catalana si el noi fos d’aquí-, els recordo que, quan Alonso prengui el ceptre a Michael Schumacher, l’esport espanyol haurà aconseguit tenir com a mínim un campió del món en les tres grans modalitats del motor -les grans per a nosaltres és clar, que a cada país poden ser diferents-: fórmula 1, ral•lis i motociclisme de velocitat. Del motociclisme de velocitat no cal recordar els títols de Nieto i els seus successors; en els ral•lis hi ha els dos títols de Carlos Sainz. I ara Alonso.
Abans que l’emoció els deixi sense sentit, cal afegir que quan aconsegueixi aquesta fita, l’esport espanyol estarà al nivell de l’italià, el britànic, el finlandès, l’alemany i el francès, que ja fa anys que poden lluir de campions del món de fórmula 1, ral•lis i motociclisme. O sigui que una fita única tampoc ho serà. El 2 de 3 de l’esport espanyol el situa, ara mateix, al nivell d’Austràlia, Nova Zelanda, Sud-àfrica, Suècia i els Estats Units. A Austràlia, els Estats Units, Nova Zelanda i Sud-àfrica els falta el títol de ral•lis, i a Suècia, el de fórmula 1. La llista seria diferent amb el mundial de trial, o el d’enduro, o les 24 hores de Le Mans o les 500 milles d’Indianapolis.
El setembre del 1996, després dels Jocs d’Atlanta, a El País es preguntaven per què en l’esport espanyol no hi havia esquiadors, velocistes, tennistes de pista ràpida, nedadors i pilots de fórmula 1. Sobre el tema que ens ocupa, Lluís Pérez Sala deia que en la fórmula 1 no hi havia cap interès espanyol, ni equip, ni patrocinador, i que com que el centre del motor és a Anglaterra, si no ets anglès ho tens el doble de difícil. Fernando Alonso ha trencat tot això. D’equip espanyol, no n’hi ha -recorden el projecte Bravo?-; de patrocinador, sí, i Alonso ha despertat tot l’interès del món. A més de guanyar el mundial com l’està guanyant, aquest serà l’altre gran mèrit de l’asturià. Ressuscitar l’interès per una especialitat que, no ho oblidem, va néixer el 1950. Que n’hi ha que es pensen que va començar abans-d’ahir.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 26 de juliol del 2005)