El jurat
12 setembre 2005 per Jordi Camps
Tots plegats ja hem fet córrer molta tinta sobre la concessió a Fernando Alonso del premi Príncep d’Astúries. No serà sobrer parlar una mica del jurat que va concedir el guardó. La idea d’aquest article me la va donar Joan Antoni Samaranch el mateix dia que es va conèixer el veredicte. El president honorari del Comitè Olímpic Internacional (COI) va dir que el premi Príncep d’Astúries de l’Esport «és el més important que hi ha en el món, no solament per la qualitat dels membres del seu jurat, sinó per la llarga història que ja té.»
Quins són els membres del jurat que fan que aquest premi sigui tan important? Qui són els responsables que Alonso hagi rebut el mateix premi que en el seu dia van rebre Miguel Indurain, Lance Armstrong, Martina Navratilova i Sergei Bubka? Doncs són 23 persones: 12 periodistes (Pere Barthe, José Ángel de la Casa, Josep Maria Casanovas, María Escario, Julián García Candau, José María Forte, Luis Infante, Mari Carmen Izquierdo, Javier Muñoz Gallego, Matías Prats, Nemesio Rodríguez i José Javier Santos); tres polítics o expolítics responsables d’esports (Jaime Lissavetzky, Daniel Gutiérrez Granda i Josep Lluís Vilaseca); dos exesportistes (Miguel Indurain i Juan Antonio Corbalán); dos membres del Comitè Olímpic Espanyol (José María Echevarría i Iñaki Urdangarin), una presidenta de federació espanyola (Emma Villacieros), un representant d’una empresa patrocinadora (Ignacio Martínez, de Cajastur), un membre del COI (Joan Antoni Samaranch Salisachs) i el president d’honor vitalici del COI (Joan Antoni Samaranch Torelló).
Amb aquests noms al damunt de la taula, quina és l’excepcionalitat del jurat? De periodistes, millors o pitjors, n’hi ha a tots els països del món. De polítics responsables d’esports, també. D’exesportistes, també. De comitès olímpics nacionals, n’hi ha més que membres de l’ONU, igual que de federacions esportives nacionals i d’empreses patrocinadores. Del que ja no
en tenen tots els països del món és de membres del COI. I només hi ha un president d’honor vitalici: Joan Antoni Samaranch Torelló. O sigui que l’element que fa que aquest jurat no el pugui tenir cap altre premi que es pugui donar a cap altre país del món mundial és ell, l’autor de la frase citada en l’inici d’aquestes línies: Joan Antoni Samaranch. Hem tancat el cercle. El premi Príncep d’Astúries és tan important perquè Samaranch és en el jurat. No en tenia cap dubte.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 12 de setembre del 2005)