Papers d'esports

El president del Comitè Olímpic Espanyol (COE), José María Echevarría, va enviar dies enrere una carta al president del Comitè Olímpic Internacional (COI), Jacques Rogge, queixant-se pel sistema de competició aplicat en els esports d’equip a Atenes. La desfeta de les seleccions espanyoles en els esports d’equip encara cou, i molt, dintre del COE i de les federacions espanyoles.
La queixa del COE al COI és una queixa una mica estèril, ja que no s’ha d’oblidar que tot el que és estrictament esportiu -sistema de competició, proves, reglamentació, jutges i àrbitres- depèn de les federacions, no del COI. En un article a l’ABC, Echevarría escrivia: «El cas del bàsquet, classificat setè amb només un partit perdut i havent guanyat els dos finalistes, és un exemple de la manca de justícia en els resultats de les competicions per equips.» A veure. No deixa de ser curiós el que li va passar a l’equip de Gasol a Atenes. No és el primer cop que això li passa a una selecció espanyola en uns Jocs, un mundial o un europeu. L’única diferència és que, a Atenes, va desaparèixer el primer partit de la lluita del cinquè al vuitè. Els nois espanyols en van sortir perjudicats i les noies, beneficiades. No crec que les queixes fossin menors si Gasol i companyia haguessin acabat els Jocs cinquens i no setens. L’única injustícia és haver d’anar a jugar directament pel setè lloc després de perdre a quarts. No haver de jugar els quarts de final després de ser primer de grup. Demanen privilegis per als primers de grup. Que potser els donen ells als primers de les fases regulars, per exemple estalviant-se el primer play-off, de les lligues LEB o EBA, que depenen de la federació espanyola?
Si la selecció espanyola de bàsquet hagués estat quarta de grup a Atenes i després hagués eliminat els Estats Units, primer de grup, per exemple, hauria estat una heroïcitat. Una victòria esportiva. Es va perdre als quarts de final. Igual que les noies de bàsquet, els nois de waterpolo i els nois i les noies d’handbol. Els nois d’hoquei sobre herba van perdre a les semifinals primer i en el partit pel bronze després. Cap de les seleccions espanyoles va guanyar a Atenes el partit que havia de guanyar, amb la pressió a sobre, quan no hi havia una segona oportunitat. Quan s’havien de demostrar més coses, a més de saber jugar a bàsquet, handbol, waterpolo o hoquei, no se’n van sortir. Echevarría també s’hauria de preocupar d’això. No de donar les culpes, com sempre, als altres.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 10 de setembre del 2004)