Després del clà ssic
22 novembre 2004 per Jordi Camps
El clà ssic ja ha passat. Fins al 10 d’abril, quan faltin vuit jornades per al final de la lliga, no es jugarà el partit del Bernabeu. Per tant, un bon perÃode de treva per a tots aquells que s’han sentit ofegats i molestos per l’allau informativa d’aquests darrers dies.
Allau informativa? Els diaris esportius n’hem parlat bastament i els programes esportius de rà dio i televisió, també. Però aquests mitjans no són els que segueixen aquells als quals no els interessa aquest espectacle en particular. Per tant, el seu ofec només es pot deure al que llegeixen, veuen i escolten en els seus mitjans habituals. Que el Barça-Madrid ha compartit titulars en les caretes d’entrada dels telenotÃcies i les primeres planes dels diaris d’informació general amb les notÃcies serioses? Que mirin quanta gent va seguir el partit al camp o per la televisió i no només a Catalunya, sinó arreu del món. D’acord que de vegades en fem un gra massa, però en tot cas aquests excessos no són de consum obligat. Cadascú llegeix, veu i escolta el que vol.
Ja cansa haver de carregar amb l’estigma que la gent que ens dediquem al periodisme esportiu ho fem perquè no servim per a res més. Que no tenim altres inquietuds i no ens interessa res més que les pilotes de les més diverses mides i formes. A nosaltres, igual que molta gent que aquests dies, va posar el clà ssic en primera lÃnia del seu interès, també ens preocupa el futur del paÃs, com ha de ser el nou estatut, la unitat de la llengua, el preu del petroli, el conflicte palestÃ, la reelecció de Bush, la guerra a l’Iraq i altres fets que passen cada dia i que marcaran el nostre futur i el de la nostra famÃlia. Però a més de llegir, anar al cinema o a museus, també ens agrada l’esport. A alguns, l’esport en general; a d’altres, només l’esport-espectacle per definició, el futbol. També és veritat que, en casos comahir, l’alegria per un bon espectacle es tradueix amb eufòria al carrer, cosa que no es fa quan acabes de llegir un bon llibre o veure una bona pel•lÃcula. Uns espectacles formen part de l’à mbit públic i d’altres del privat, però estaria bé que un grup de lletraferits s’aplegués a les rambles per celebrar l’edició d’un nou llibre d’una patum de les lletres catalanes igual que ho fan els aficionats de futbol.
El Barça-Madrid de dissabte va ser un partit de futbol, un espectacle medià tic, però va fer feliç —i també tristos, òbviament, als que van perdre— molta gent. I això, en els temps que corren, ja és molt. I molt d’agrair.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 22 de novembre del 2004)